La dona en el mercat de treball

Davant la necessitat de conviure en una societat justa cal vetllar per promocionar la igualtat d’oportunitats, posant atenció en aquells col·lectius que socialment pateixen greuges que els impedeix o els dificulta assolir la seva autonomia i la seva adequada integració al teixit social, tant per les seves conseqüències personals, econòmiques, laborals i/o socials.

En aquest article posem atenció en les diferències de gènere enfront del mercat laboral, mostrant una clara situació de desigualtat. Diferències que es perpetuen i que davant el nou canvi de paradigma en què ens trobem immersos, descrits en l’informe de l’European Centre for the Development of Vocational Trainning (CEDEFOP, 2008) i a l’informe de la OCDE (2004a), cal parar especial atenció en relació als drets com a ciutadans. Dins una societat cada cop més globalitzada, en què els referents centrals són el desenvolupament socioprofessional i competencial, i la gestió de la carrera de cada un dels ciutadans i grups, no atendre la situació de desavantatge a què les dones s’enfronten dins el mercat laboral en el fons és no atendre al seu adequat desenvolupament tan personal i professional dins la societat, i posar en perill la seva necessària autonomia com a persona i ciutadà de ple dret.

Si analitzem les dades, segons l’informe de La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones de l’Observatori del Treball i Model Productiu, de febrer del 2017, observem que:

a) La participació de les dones en el mercat de treball és menor a la masculina, amb un diferencial del 8% de les taxes d’activitat i ocupació.
b) La jornada parcial ha estat molt més comuna en les dones, presentant a l’estat espanyol, unes dades lluny de la mitjana de la Unió Europea. La principal causa manifestada per les dones a aquest fet és no haver trobat una ocupació a temps complet (manifestat pel 56% dels qui desenvolupen dit tipus de jornada), per tant complint una jornada parcial involuntària. Respecte a les persones que treballen voluntàriament a temps parcial, entre les dones el motiu principal és assistir infants o adults i altres responsabilitats familiars o personals, en canvi entre els homes aquest motiu és testimonial.
c) Si observem el nivell educatiu, les dones mostren millors resultats, presentant una taxa d’abandonament prematur dels estudis força inferior (8.1%) i una major proporció de dones amb estudis superiors.
d) Respecte a les diferències entre les feines s’observa una segmentació clara del mercat laboral, tant en relació amb el sector d’activitat com el grup ocupacional. Diferències que poden explicar part de les diferències salarials. Les dones es concentren en certs sectors d’activitat (segmentació horitzontal) i en certes ocupacions (segmentació vertical) tenen una presència molt escassa. Que reflecteix un pes inferior de les dones en la part alta de l’escala ocupacional i una major presència en la part mitjana-baixa:

Respecte al sector d’activitat:
• són el 77.5% de la població ocupada en la sanitat i serveis socials.
• Són el 70% en les activitats culturals, esportives i altres serveis i en el comerç al detall.
• Són el 66.2% en l’educació.

Respecte al grup ocupacional:
• són el 74.1% dels empleats d’oficina, comptables i administratius.
• Són el 64.4% en serveis restauració, personals i venedors.
• Presència molt escassa entre els artesans i treballadors qualificats d’indústria manufacturera i la construcció, operadors d’instal·lacions i maquinària, muntadors.
• I un 30% en el grup de tècnics i professionals de suport, i el de directors i gerents.

e) En dades anteriors podem veure una menor professionalització de les dones, les quals tendeixen a ocupar perfils més generalistes. Presentant una presència menor en ocupacions que generalment s’associen a majors retribucions. Aquest fet és especialment problemàtic davant un escenari que premia cada cop més l’especialització i la professionalització, augmentant el perill de la seva precarització dins del mercat laboral.
f) S’observa al llarg del temps una menor dedicació al treball remunerat de les dones, amb períodes d’interrupció de l’activitat laboral i menys allargaments dels horaris (hores extres), situació que amaga la necessitat/obligació de conciliar la vida laboral i familiar, i que acaben comportant una menor retribució del treball femení, augmentant la bretxa salarial de gènere.

Un cop analitzades les dades, observem que ens descriu una situació de clara desigualtat de les dones enfront del mercat laboral associades a situacions de discriminació per raó de gènere. Situacions motivades especialment per la càrrega social de les tasques familiars, per ser hereus d’una societat patriarcal, a les dificultats per conciliar la vida personal i laboral i a la incorporació tardana de les dones al mercat laboral. Aquesta situació comporta menors rendes per al col·lectiu femení tant en el present com en el futur, atès el seu lligam amb les prestacions d’atur o de jubilació futures, i una major exposició al risc a la pobresa.

Aquest escrit s’inscriu dins la necessària pressa de consciència de la situació passada i actual, per aquesta manera afavorir i fomentar les mesures, el debat social i la sensibilització necessària per promoure un canvi d’escenari que afavorís la igualtat d’oportunitats a l’hora de desenvolupar la carrera personal i professional, com a garantia de l’autonomia de cadascun dels ciutadans i la seva adequada integració en el marc econòmic i social dins del nou marc polític que s’està construint.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here