La decisió de Catalunya en Comú de degradar l’1-O de referèndum vinculant, com el considera l’independentisme, a una simple mobilització, perquè, al seu parer, no conté garanties, ha aixecat, comprensiblement una forta onada d’indignació entre aquell. Després de mesos d’intentar atraure l’espai liderat per Xavier Domènech i Ada Colau, la frustració generada per aquest enèsim menyspreu envers un moviment que no controlen ni encapçalen, ha fet que partits i la societat civil independentistes, sortissin en allau per retreure’ls la covardia. Una frustració que és correlativa a l’alegria que aquest posicionament ha generat, significativament, en sectors del molt minoritari espanyolisme civil, que no deixen mai de magnificar qualsevol suposat fracàs dels partidaris de la Independència.

Sigui com sigui, és que, com ja van avisar algunes veus al mes de febrer, quan es va apostar per esgotar la via del referèndum pactat, ja es pot ben dir, que l’intent d’incorporar-los al bloc sobiranista, ha estat una pèrdua de temps i un fracàs, i el més greu és que ha alentit el desenvolupament del procés.

Això no obstant, no tot és negatiu, atès que des de l’independentisme es considera que la decisió respon més a interessos dels dirigents, que no a l’amplíssima majoria dels militants de base, que són clarament partidaris de participar entusiàsticament en el referèndum.

Per altra banda, el capteniment dels dirigents, trenca definitivament qualsevol possibilitat de comptar amb ells per fer un front d’esquerres que hegemonitzi el nou estat català, que és el somni que des de determinats sectors mediàtics s’ha impulsat i que té com a objectiu principal, bandejar l’actual PDeCAT, interpretat sempre com un simple continuador de l’antiga CDC, de l’avantguarda en la construcció del nou Estat.

Finalment, val a dir que un altre actor d’aquest àmbit ideològic, Podem Catalunya, ha optat, en canvi, per cridar a la mobilització massiva en el referèndum, a diferència de Catalunya en Comú, si bé poques hores després, la direcció espanyola matisava aquest entusiasme.

Reaccions en cadena

Les reaccions a la decisó, com es deia, han estat en cadena. El propi President de la Generalitat, Carles Puigdemont, en una intervenció davant el Consell Nacional del PDeCAT, celebrat dissabtes, els retreia que haguessin donat suport al referèndum grec del 2015, convocat amb una setmana d’antelació, i en canvi no vegin garanties en el referèndum català, després de mesos de preparació. Però va anar més enllà. Va afirmar que n’hi ha que es vesteixen d’anti-sistema i després s’arrengleren amb les tesis dels Gonzàlez-Aznar-Zapatero. I, per acabar de tocar la fibra del militant i votant comú, encara afegí que del que es tracta és si estan amb els que exhumen les fosses de la guerra civil, o amb els que mantenen el Valle de los Caídos.

Per la seva banda, la Coordinadora General del PDeCAT, Marta Pascal, en declaracions al 324, d’ahir diumenge, va criticar que Catalunya en Comú deixés orfes molts catalans d’esquerres que són clarament partidaris del referèndum, però que veuen com la direcció opta per fer un pas enrere.

El diputat de Junts pel SíLluís Llach, ha mostrat també la seva decepció, i ha recordat que “no hi ha alliberament social sense alliberament nacional”, però ha llançat una mica d’optimisme afegint, que té esperança que la decisió es modifiqui o que, en tot cas, les bases de la formació, sí que es mobilitzin per votar en massa.

Gabriel Rufián, d’ERC, tampoc no s’ha estat d’intervenir en el debat, com ja és habitual. Considera que la celebració del referèndum, no va tant d’independència, com de democràcia, on participaran els demòcrates del Sí i els demòcrates del No. Clarament ha dit que ja no esperen res de la direcció de Catalunya en Comú.

Des de la CUP, la diputada Mireia Boya, no s’ha estat de dir que als dirigents, la història els passarà per damunt si opten definitivament per no donar suport al referèndum.

També des de les entitats civils independentistes s’han referit als comuns. Jordi Sànchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana, ha afirmat respectar la decisió, però ha recordat que qui organitzarà el referèndum és el govern, amb el suport del Parlament, marcant d’aquesta manera distàncies amb el 9-N.

 

1 COMENTARI

  1. Al meu parer l’onada d’indignacions que ha aixecat la postura de Catalunya en Comú no és gens ni mica comprensible. Des de la votació al Parlament l’octubre de 2016 va quedar clar que no apostaven per un referèndum d’autodeterminació unilateral. És públic i notori des del minut zero que el volien pactat i amb garanties que l’estat espanyol no actuï de manera repressiva. Això el govern autonòmic català no ho pot garantir, de manera que les forces polítiques que han esmerçat temps i esforços durant un any sencer en intentar convèncer-los han d’acceptar que han errat i tirar endavant. Sobren els insults.

Comments are closed.