Votar, per sortir d’una crisi permanent

Una crisi social dolorosa

Espanya està sortint d’una crisi molt greu que ha deixat seqüeles. L’atur és encara desmesuradament alt en comparació amb països del nostre entorn. I entre els joves, sobretot els poc preparats, encara més. Han augmentat les feines precàries i mal pagades, mentre la vida s’ha anat encarint. Les condicions laborals s’han deteriorat tant, que hi ha persones que tot i tenir feina no poden escapar de la pobresa. El panorama laboral és cada vegada més desolador i no permet fer plans de futur.

Amb una gran decepció hem anat entenent que per aquest camí els nostres fills i nets viuran pitjor que nosaltres. Difícilment podran gaudir d’un estat del benestar com el que hem conegut anys enrere, tot i les seves deficiències.

De fet, molts països pateixen problemes semblants, però a una escala molt menor. Per això hem de preguntar-nos per què a Espanya tenen una gravetat tan accentuada.

Si no ho evitem, els nostres nets viuran pitjor que nosaltres
Si no ho evitem, els nostres nets viuran pitjor que nosaltres

Una crisi econòmica profunda

El sistema econòmic espanyol no té unes bases prou sòlides. Es basa excessivament en la construcció i el turisme, dos sectors de poc valor afegit. En etapes expansives poden generar molts llocs de treball, que es destrueixen ràpidament quan les coses no van bé. La majoria d’aquests llocs de treball són de poc nivell formatiu i, per tant, estan mal pagats, cosa que no atrau l’atur autòcton, però sí treballadors estrangers de països pobres. Això estimula un determinat tipus d’immigració poc productiva que fàcilment queda en atur.

Això no passa a altres països que aposten per la ciència i la innovació per competir al món amb èxit, i que paguen sous elevats als treballadors, amb una millor formació. I si atrauen immigració, és la de treballadors d’alta qualificació, molt més productius.

Les insuficiències de l’economia espanyola posen en perill l’incipient estat del benestar que havíem construït i que l’Estat ara ja no pot mantenir, doncs porta anys endeutant-se, creant un deute que ja és enorme.

Hi ha algun motiu perquè Espanya insisteixi en un model econòmic que no funciona?

Unes institucions qüestionades

Un sistema polític que concentri tot el poder en unes poques mans acaba sent inestable i injust. Per evitar-ho, cal separar radicalment els diversos poders perquè, des de la seva independència, es controlin mútuament.

A Espanya, una sola força política, el PP, ha anat ocupant tots els poders de l’Estat, desactivant totes les regulacions previstes. La qualitat de les institucions espanyoles està molt deteriorada perquè no realitzen la seva funció com cal. Així, la bombolla immobiliària la van detectar a temps, però no hi van fer res. També sabien que les preferents o la sortida a borsa de Bankia serien estafes, i no ho van aturar.

El que realment funciona són altres formes de regulació, basades en la corrupció. Els que tenen algun poder recullen informacions comprometedores dels altres. Uns mètodes d’estil mafiós molt allunyats dels previstos per la llei.

La corrupció no porta a una bona economia ni a un país decent
La corrupció no porta a una bona economia ni a un país decent

Així, l’Estat acaba sent gestionat per una organització de malfactors, al servei de grans fortunes i grups molt reduïts, que exclouen i maltracten el gruix de la ciutadania. I per no perjudicar els seus interessos, bloquegen les reformes necessàries.

Una economia ineficient i mal regulada al servei de pocs, acaba generant malbaratament, desànim i pobresa. Ni nosaltres ni els nostres nets ens mereixem una enganyifa com aquesta.

Farts de corrupció, volem votar prosperitat i decència

Per això, molts catalans volem votar per allunyar-nos d’uns mètodes bruts que no són propis d’un país culte, pròsper, productiu… i decent. Prosperitat i decència o corrupció. Tu decideixes.

Article publicat a El Capgròs de Mataró el 16 de juny.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here