Ahir es donava a conèixer una sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg, que condemnava el Regne d’Espanya per no proporcionar un judici just a tres membres de la mesa del Parlament Basc, entre els quals el seu president, Juan Mari Atutxa, els quals van ser inhabilitats per 18 mesos per a l’exercici de qualsevol càrrec públic i una multa de 18.000 euros. La sentència del Tribunal Suprem espanyol, emesa l’abril del 2008, i que després va ser mantinguda pel Tribunal Constitucional, que no hi va trobar cap violació dels drets dels acusats, feia referència a uns fets esdevinguts el 2003. Llavors, la Junta de Portaveus de la cambra legislativa basca, es va negar a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak (SA), després de la dissolució, del partit Batasuna per via de la Llei de Partits polítics.

Segons el Tribunal Europeu, els condemnats per Espanya, no van tenir la possibilitat de declara davant del Tribunal Suprem que els va condemnar, és a dir, de defensar-se. En conseqüència, els jutges europeus sentencien que es va vulnerar el dret a un judici just i amb totes les garanties, que reconeix l’article 6.1 de la Convenció Europea dels Drets Humans.

Reaccions immediates a Catalunya

La sentència condemnatòria contra el Regne d’Espanya, que no és la primera, ni la segona, va generar una immediata reacció a Catalunya, per raons òbvies. No debades, tots els que fins ara han estat condemnats pel 9N, ja van anunciar que un cop esgotada la jurisdicció espanyola, no dubtaran en recórrer al mateix tribunal, el d’Estrasburg, si s’escau, en defensa dels seus drets fonamentals.

El President Carles Puigdemont va penjar un tuit, on literalment es podia llegir, “Nova vergonya internacional. Es van passar l’Estat de Dret pel clatell. Avís per als de querella fàcil i politització de la justícia“. 

Per la seva banda, la portaveu del govern, la consellera Neus Munté, en la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del consell executiu, va ser molt dura quan afirmà que “Hi ha molta pressa i hi ha molta afició a la querella, però després Europa els dona un toc d’atenció. Representa una vergonya des del punt de vista democràtic i és un missatge molt clar per a aquells que constantment recorren a la judicialització. Les institucions europees són absolutament contundents a l’hora de criticar i condemnar aquestes pràctiques”.

Finalment, un dels polítics ja inhabilitats, Francesc Homs, també va recórrer a l’inevitable twitter per escriure, primer, que “Sí, a Europa hi ha Dret i hi ha Justícia! Estrasburg condemna Espaya per culpar Atutxa de desobediència“. I, després, afegir “Matí d’emocions telefòniques amb JM Atutxa davant la condemna a Espanya per haver-lo inhabilitat”. I acabava amb un taxatiu, “Els de la “ley” calleu d’una vegada!”.

Venècia, Estrasburg, Espanya no les té totes

Més enllà del cas concret, la veritat és que aquesta és una nova targeta vermella que les institucions europees que vetllen pels drets fonamentals, i el bon funcionament dels estats democràtics al vell continent, ensenyen al Regne d’Espanya.

Fa pocs dies, com es recordarà, la Comissió de Venècia ja va instar a arribar a un acord per pactar el referèndum. D’aquesta manera, s’esmenava de ple l’estratègia espanyola d’oposar-se a qualsevol negociació amb el Govern de Catalunya.

Sembla evident, doncs que les autoritats espanyoles prenen decisions molt sensibles que després són corregides totalment per les institucions europees. Una lliçó que han de tenir present per a les properes setmanes i mesos.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here