Ara fa 5 anys, un grup de vuit empresaris va decidir deixar de pagar els impostos corresponents a l’Estat a la hisenda espanyola per fer-ho a la catalana, l’anomenada Agència Tributària de Catalunya (ATC). Aquesta fou creada a l’inici del 2008, com a conseqüència del desplegament de l’article 204 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que s’aprovà el 2006. Aquest organisme de la Generalitat de Catalunya, en el seu inici, tenia per objectiu la gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels impostos recaptats a Catalunya, per mitjà d’un consorci amb participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i de l’ATC. La creació d’aquest consorci mai s’ha dut a terme i actualment la hisenda catalana tan sols gestiona els tributs que són propis de la Generalitat i també els que l’Estat espanyol li ha cedit totalment. Aquest conjunt de tributs representen tan sols un 6% del total dels impostos que es recapten a Catalunya. L’estat espanyol es reserva el control sobre els que representen una recaptació més gran, que són l’IRPF, l’IVA i l’impost de societats.
L’acció d’aquests vuit empresaris era el tret de sortida d’una campanya impulsada pel col·lectiu Catalunya Diu Prou, liderat per Carme Teixidó, que pretenia que la Generalitat passés de la dependència total i absoluta de les transferències monetàries que li ha de fer l’Estat per pagar la major part de les seves factures a una situació de sobirania fiscal en què controlés la major part dels impostos que els catalans generen. És a dir, passar d’una situació de feblesa total a una situació de força. La campanya va agafar ràpidament molta volada i partits polítics independentistes, entitats com l’ANC i l’AMI i nombrosos ajuntaments s’hi varen sumar. L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) en la seva pàgina web hi té un plànol que recull tots els ajuntaments i organismes supramunicipals que actualment paguen tots els seus impostos a la hisenda catalana. Entre la vuitantena d’ajuntaments que practiquen la sobirania fiscal els més destacats són el de Girona i el de Vic. A més els consells comarcals del Pallars Sobirà i del Pla d’Urgell també exerceixen la sobirania fiscal.
La qüestió més rellevant de la campanya és el fet que l’aposta per pagar els impostos estatals a la hisenda catalana és una acció emparada per la legalitat espanyola. Aquest fet queda demostrat pel fet que hi ha empreses i municipis que porten 5 anys exercint la sobirania fiscal sense problemes legals. A més, fins i tot el Ministeri d’Hisenda espanyol, va reconèixer que Catalunya pot recaptar l’IRPF sense cap problema legal. L’exercici de la sobirania fiscal està basat en el funcionament de l’administració pública espanyola que fa ús d’un model de finestreta única, que permet la realització de qualsevol tràmit administratiu des de qualsevol de les finestres que té l’administració pública espanyola i, dins d’aquestes, hi ha també les administracions autonòmiques de Catalunya com l’Agència Tributària de Catalunya.
Tenint en compte aquest fet, sorprèn que la campanya hagi quedat en un segon pla, malgrat els esforços dels membres de Catalunya Diu Prou al llarg d’aquests 5 anys per mantenir-la viva i fer-la créixer. En el punt actual del procés d’independència en què es troba el país, tindria tot el sentit que el Govern de Catalunya tingués una campanya oficial als mitjans de comunicació destinada exclusivament a promoure aquesta acció entre els empresaris del país. Si molts d’ells fessin aquest gest, simple i legal, la Generalitat se situaria en una posició de força, pel què fa al control de les seves finances, davant del govern espanyol. Una situació que ara mateix no té. També tindria sentit que l’AMI, que té inscrits més de 750 ajuntaments, s’encarregués que la xifra de consistoris que paguen els seus impostos a la hisenda catalana passés dels menys de 100 actuals a la totalitat dels seus més de 750 membres.
Donada, doncs, la situació actual, i en el marc de la campanya de la RENDA 2016; des del nostre mitjà hem cregut pertinent donar a conèixer als nostres lectors l’existència d’aquesta campanya, que trobem molt important, i de la possibilitat que tenen de liquidar les seves rendes positives (és a dir, les que són a pagar) a la hisenda catalana. Aprofitant el material didàctic que Catalunya Diu Prou ha elaborat amb l’objectiu d’explicar com exercir la sobirania fiscal us deixem dues presentacions en les que s’explica amb pocs passos com pagar la RENDA a Catalunya. La primera està centrada en el procediment tradicional i la segona en el nou procediment telemàtic que ha desplegat la Generalitat.
L’element més rellevant a tenir en compte és que el pagament d’aquesta s’ha de fer a través del procediment de domiciliació bancària a un compte de l’Agència Tributària de Catalunya (pas 1), enlloc de posar el nostre compte personal. La domiciliació bancària és el darrer pas a l’hora de dur a terme la RENDA. Un cop fet això el pas 2 del procediment tradicional és fer el pagament a l’ATC a través d’una consignació de dipòsits omplint el document oficial segons la Província del contribuent (S26 per Barcelona, S27 per Girona, S28 per Lleida i S29 per Lleida) i fent el pagament el número de compte corresponent que s’indica en el document omplert. Cal tenir present que el número de compte de l’ATC on fem l’ingrés és el mateix què haurem posat en el pas 1 en la domiciliació del pagament de la RENDA. Seguidament la presentació de Catalunya Diu Prou amb tots les detalls:
Un dels fruits de la pressió de la campanya de Catalunya Diu Prou i després que el Govern català ho prometés per a l’estiu del 2013, és l’existència d’un mecanisme oficial i telemàtic de pagament al web e-tributs.cat de la Generalitat. Finalment al maig del 2015, va ser Catalunya Diu Prou que va fer pública l’existència d’aquest mecanisme oficial, que s’havia posat en marxa uns mesos abans però del qual la Generalitat mai n’ha fet un anunci públic o propaganda de difusió del mateix. El mecanisme és semblant a l’anterior i basat en la mateixa metodologia que la plataforma va desenvolupar l’any 2012 però es pot realitzar el pagament dels impostos directament des de la web d’e-tributs simplificant el procediment i oficialitzant-lo. En aquest cas el model a omplir serà el 226 i serveix per totes les províncies. Seguidament us deixem amb la presentació amb tots els detalls basada en aquest procediment telemàtic:
No deixa compartir a Facebook, diu aixó :URL no encontrada
Tuvimos dificultades con la URL que ha ingresado. Por favor intente después.