El traspàs de l’ex-Ministra de Defensa i de l’Habitatge, Carme Chacón ha tingut un impacte mediàtic considerable, en gran mesura pel fet que es tractava d’una dona jove i que deixa orfe un nen de curta edat. Més enllà d’aquesta tragèdia humana, que pot passar arreu, hi ha com sempre el perill de la instrumentalització política i el d’actuar en calent tan propi d’una societat on el presentisme sovint anul·la o s’imposa a la presa de decisions raonades. Respecte al primer cas, ja s’ha vist com partidaris de la candidata Susana Díaz a la Secretaria General del PSOE, no han tingut cap escrúpol en intentar aconseguir-ne un rèdit polític. Àdhuc, el propi Felipe González, ha fet unes declaracions difícilment defensables.
Respecte al segon, en les darrers dies hem assistit a una onada de planyiderisme envers una persona humana que, en vida, va protagonitzar en alguns moments, i va ser víctima, en d’altres, d’episodis polítics polèmics, fins al punt que va passar d’optar a ser Secretària General del PSOE, a mig retirar-se de la vida política, ferida per múltiples ganivetades polítiques, la major part d’elles, també s’ha de dir, provinents del seu propi partit, i, més particularment encara del PSC, la relació amb el qual es va anar deteriorant amb el pas del temps, fins a l’extrem que va establir la seva residència a Madrid. Pel que fa al procés català d’independència, s’hi va mostrar de forma vehement, en contra.
És per això que l’anunci de la concessió a títol pòstum de la Creu de Sant Jordi, decidida pel Govern de Catalunya, ha deixat un bon nombre de ciutadans perplexos i, només cal seguir les xarxes socials, també indignats, per que consideren que la difunta no acomplia els requisits per ser-ne receptora. D’aquests, molts no s’estan de denunciar que, per contra, l’ex-diputada de JxSí i expresidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, no ha estat de les guardonades.
Un exemple el trobem en la petició feta a través del web Change.org, per part de l’activista Simon Harris, adreçada al President de la Generalitat, per tal que la difunta no rebi la condecoració. L’argumentari en defensa d’aquesta petició és que, segons Harris, “La Creu de Sant Jordi és una distinció de la Generalitat de Catalunya . . . amb la finalitat de «distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural»”, i que la difunta, “tot i ser una política espanyola destacada, aquesta definició no li és precisament aplicable“.
Una petició que en poques hores ha comptat amb la signatura de més de 4.000 persones.
