Ignorant olímpicament les actuacions de les institucions espanyoles que intenten, desesperadament, aturar el rellotge inexorable de la història, els partits catalans, com ja és costum, sembla haver-se embolicat ara respecte la data del referèndum. A ningú no se li escapa que és una qüestió sensible. Per una banda, estableixes un referent cronològic que esborra del mapa la incertesa. Saps que a partir de conèixer-lo, ja tot girarà al voltant seu, i sí, tu també ho faràs. Per l’altra demostres fefaentment que et rellisca allò que diguin a Madrid. Com si plou.

A primers de setmana la CUP repartia paperetes de vot on es reproduïa una hipotètica pregunta, que a més es reproduïa en quatre llengües. D’aquesta manera, els anticapitalistes iniciàvem la campanya per forçar el govern a dir quines serien la data i la pregunta, alhora que es mostraven partidaris d’avançar-lo abans de l’estiu.

El President Puigdemont, va replicar les punyalades dels cupaires, tot dient que calia donar un marge de temps a la comissió que pretén aconseguir un referèndum pactat. “I una mica més” va afegir, que va llançar tot tipus d’especulacions, com per exemple, un possible endarreriment de la data límit, que com se sap, és a finals de setembre.

Per acabar-ho d’embolicar, el ja ex diputat Francesc Homs, va declarar que preferia celebrar el referèndum abans de l’estiu.

I finalment, en una entrevista radiofònica, el vicepresident Junqueras va deixar entreveure que la data del referèndum es coneixerà d’aquí a dos mesos, la qual cosa assenyala que difícilment es podria fer abans de l’estiu, perquè no hi hauria temps per a tota l’organització de la votació.

En definitiva, la data del referèndum està cridada a ser un element de discussió i de debat entre les forces independentistes, atès que en aquest afer, les forces espanyolistes estan, lògicament, de convidades de pedra.