La retirada de la Guàrdia Civil de moltes poblacions de Catalunya, i la seva concentració en macrocasernes, sobretot la de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), ha fet que un nombre considerable d’immobles que abans ocupava, hagin quedat en desús. Així, molts ajuntaments dels municipis afectats, van iniciar gestions per assumir-ne la propietat i rehabilitar-los. En algunes ocasions, això va portar, i de fet, en alguns casos, encara porta a contenciosos amb el Ministeri de l’Interior que demanava preus astronòmics.

Un dels casos més esmentats és l’antiga caserna de la Guàrdia Civil d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), en desús des del 2007.  Després d’un estira i arronsa judicial entre l’Incasol i el Ministeri, del qual va sortir vencedor el primer, l’immoble es va decidir que es rehabilitaria i se’n faria un ús social. Malgrat que el Ministeri de l’Interior demanava 1,7 milions d’euros, finalment, el cost ha estat zero.

Doncs bé,  l’antiga caserna s’ha convertit en 16 habitatges tots ells de tres dormitoris, amb unes superfícies útils d’entre 66,60 m2 i 68,04 m2. La rehabilitació ha anat a càrrec de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC). Dotze d’aquests habitatges s’han destinat a lloguer social. Dels altres quatre, dos es reserven per poder atendre casos de la Mesa d’Emergències vehiculats a través de l’AHC, i uns altres 2 per a l’Ajuntament, per a atendre casos dels serveis socials municipals.

Les claus dels 12 habitatges de lloguer social es van lliurar aquest darrer dilluns en un acte amb l’assistència de la Consellera de de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs i l’alcaldessa, Pilar Puimedon, entre d’altres. L’assignació dels pisos es va fer per sorteig, entre les 94 sol.licituds admeses, restant 32 rebutjades per no complir els requisits de la convocatòria. Els nous inquilins pagaran menys de 275 euros mensuals.

La substitució de la Guàrdia Civil pels Mossos d’Esquadra, com es deia més amunt, ha multiplicat aquests casos. Curiosament, però, a la demarcació de Tarragona, és l’única on el cos policial espanyol encara té un nombre relativament important d’immobles en diverses poblacions, sobretot mitjanes. Per contra, a les altres tres, la seva presència és residual, excepte a la macrocaserna ja esmentada, i als municipis on hi ha punts d’entrada des de l’exterior, siguin aquests terrestres, navals o aeroportuaris.