72 gallines per tan pocs ous

image_pdfimage_print

Que som una país amb arrels ben travades a la terra n’és prova des del nostre sant patró d’origen pagès fins al culte escatològic que emplena de caganers els pessebres i les institucions, però avui intentaré fer un homenatge al bestiari plumífer del nostre parlament. Lluny sóc de comparar la nostra noble institució amb una granja, lloc on com tots sabeu es treballa de sol a sol amb molt d’estrès i sota una ferum penetrant que segur que feriria la sensibilitat de les nostres senyories. El Parlament n’és just el contrari, malgrat que tots sabeu que el guirigall i la cresta ben llustrada hi és abundant.

Al parc de Ciutadella l’ordre jeràrquic mai no ha estat donat per la productivitat, sinó sovint per la pota blava i el bec ben esmolat, qualitats que s’esperen dels nostres animals parlamentaris, malgrat que alguns les impostin i la majoria passin pel corral sense pena ni glòria. Però anem al gra, mai més ben dit, 72 són els diputats que vam escollir els independentistes, 72 incògnites que remeten a la càbala del procés, 72 que diu la tradició és el número del compromís, doncs d’això es tracta, nois.

Entre el merder costa comptar els capons que no sumen i és difícil escatir-los perquè per més que seguin a la trona parlamentària mai no faran un ou perquè ni en tenen ni poden posar-n’hi. Amb tot això, la guilla espanyola ronda la granja, cosa que podria donar més emoció a la faula, però les gallines, de por, ja en van sobrades, acostumades com estan al gra de qualitat. Els costa d’assumir que la covada del 27S exigeix més de la seva part. Pensem que des del 2015 l’aviram independentista gaudeix de joquers dignes de butaca del Liceu però en comptes de pondre ous d’or ens han emplenat de fem autonòmic durant 18 mesos. Per si això no fos prou, es treuen de sota l’ala lleis de “desconnexió” i ous sense closca que no tenen rovell que no sigui per fer truita espanyola. Els que sou juristes del tros m’entendreu bé què vull dir.

Publicitat

Deixem-nos de punyetes. Bona gallina la que pongui per veremar, ens ho juguem tot a un ou al setembre. Aquest no és més que el Referèndum. Fóra bo, doncs, que deixem de fer el gallet a l’estranger per començar la feina a casa. Una campanya institucional per fomentar la participació, un cens propi per no tornar a deixar sense dret a vot els 250.000 catalans expatriats, etc. Tot ben claret, pam a pam, perquè la millor astúcia que pot emprar un polític és la transparència quan el dubte plana sobre la seva gestió. Perquè no val res la rúbrica d’un líder que no està disposat a posar-hi el coll. Perquè tot gall sap que ell hi posa les urpes i la primera carn quan ataca la rabosa. Perquè, en definitiva, de galls se’n fan capons però de capons no se’n fan galls.

Per tot plegat, ens hem d’exigir que ara sigui la bona i per això caldrà trencar els ous, els que calgui. Recordo que sa Senyoria Lluís Llach va dir que si no hi havia entesa pel pressupost, se n’anava. Amb molta més raó espero que us n’aneu tots els que no tingueu coratge per fer el referèndum. És millor dimitir amb dignitat que trair el mandat del poble. Jo m’estimo les gallines revolucionàries però a la transició us van deixar ben desplomats. Però ara podeu refer la malifeta, enteneu que malgrat que no conec el misteri de la fe m’he empassat totes les processons i altres festes de precepte a les que ens heu cridat. Perquè jo, com la majoria de catalans, volem creure i seguir creient en Catalunya, per tot això us dic que tremoleu, si cal, però per un cop no sigueu gallines i feu que estiguem orgullosos de vosaltres.

2 COMENTARIS

  1. Completament d’acord.
    Ja fa temps que hauríem de tenir com a mínim dos ous, data i pregunta. I si al final no hi han ous, farem caldo de gallina.

  2. Per què penso que la carta del referèndum ens durà a la casella de sortida altre cop:
    Ningú avalarà ni reconeixerà un referèndum d’una autonomia d’Espanya, ens trobarem amb l’estat (judicial, legislatiu, mediàtic, policial, clavegueram), la UE i l’OTAN en contra, i l’OSCE i l’ONU mirant cap a una altra banda. Cas que s’arribi a fer, en aquestes condicions la participació perillarà i el resultat tampoc serà reconegut per cap organisme facultat ni estats.
    Donat que els estats només reconeixen estats, encara no es hora d’anar preparant la DUI a pesar del que diguin els capons de les tertúlies més nostrades???

Comments are closed.