Joan Coma en un acte de la CUP a favor de la desobediència | CUP
La causa contra Joan Coma, el regidor de Capgirem Vic, investigat per sedició per l’Audiència Nacional, ha estat arxivada. Coma va ser denunciat per l’extrema dreta per haver pronunciat al ple de l’ajuntament que «per fer una truita cal trencar els ous», i demanar desobeir als tribunals de l’estat espanyol, en el marc de la votació d’una moció de suport a la declaració del 9N aprovada al Parlament de Catalunya.
L’Audiència Nacional ha descartat l’existència d’un delicte de proposició a la sedició en relació a Joan Coma a partir de l’argument que, tot i que es demostra que és independentista i partidari de la desobediència, no consta que «s’efectués una proposició als ciutadans perquè participin en un alçament públic i tumultuari», un dels requisits essencials de la sedició.
L’interlocutòria de l’audiència diu que s’ha acreditat que «es desprèn una tenaç voluntat de desobediència a les legislació estatal amb la finalitat de crear un estat català independent a través d’un procediment no previst en la constitució espanyola vigent».
Joan Coma ha expressat des de Londres, on es troba convidant per l’ANC, que la resolució del tribunal demostra que «la desobediència civil i la solidaritat són la millor arma contra la injusta justícia espanyola».
El jutjat de l’Audiència Nacional remet ara la causa a Vic per si poguessin ser els fets -intervenir en un ple i aprovar una moció de suport a una declaració del 9N del Parlament de Catalunya- constitutius de “prevaricació o desobediència”, una qualificació jurídica que fins ara no havia aparegut.
Benet Salellas, advocat de Coma i diputat de la CUP-CC, considera que aquest darrer pas «no és més que un intent desesperat de cobrir l’expedient per part de les institucions de l’Estat» i afegeix que «el jutjat de Vic estem segurs que arxivarà de pla aquesta possibilitat».
Salellas ha explicat que: «avui som davant del penúltim capítol de cas Joan Coma, que abandona el Tribunal Orde Públic del s. XXI per tornar a Vic, i que ens dóna un missatge ben clar: que la justícia espanyola no és democràtica i que la millor manera de contestar-la és amb desobediència, mirant-la de cara per dir-li que res aturarà la voluntat d’un poble determinat cap a exercir tots els drets i canviar-ho tot».
Salellas considera que la investigació, imputació i detenció de Coma «no han estat més que actes judicials contra un ciutadà per la seva “tenaç voluntat” independentista» i que el seu cas demostra que l’Audiència Nacional és «un tribunal que investiga voluntats polítiques i castiga dissidències, tot un exemple del nivell de la democràcia espanyola».
Joan Coma va practicar la desobediència civil pacifica davant els requeriment de presenciar-se davant del tribunal i no va declarar fins que, el 28 de desembre, no hi va ser portat per la força. Pel delicte de incitació a la sedició les autoritats espanyoles li podien demanar entre 2 i 8 anys de presó.
En Joan Coma ha volgut mostrar l’agraïment per tot el suport i les diferents mostres de solidaritat que ha rebut durant l’últim any.