A mesura que el procés independentista es desenvolupa i creix, també ho fa, de forma paral·lela, la catalanofòbia epanyola. L’any 1985, el sociòleg andalús Javier Pulido, va definir la catalanofòbia com “la expresión ideológica de masas del españolismo“, en un article que ha esdevingut referencial. Més de trenta anys després, tot sembla indicar que res no ha canviat, o potser sí … per empitjorar. Aquestes darreres setmanes, els episodis catalanòfobs no han deixat de produir-se tant a nivell de relacions personals, com amb les institucions públiques. Vegem-ne alguns casos.

Benidorm, policies espanyols

Un veí de la població d’Alfàs del Pi, que havia anat a recollir el seu fill de set anys a un col·legi de Benidorm (Marina Baixa), va patir una discriminació lingüística pel mer fet de parlar valencià a dos agents de la Policia Nacional que realitzaven un control davant el centre educatiu. Els fets van passar el dimarts 28 de febrer del 2017, a l’eixida dels alumnes del col·legi Waldorf, al camí del Llandero.

Els agents de la Policia Nacional van demanar comprovar la targeta de la inspecció tècnica de vehicles i el veí es va expressar en valencià. Els dos policies, de males maneres i extralimitant-se en la seues funcions, li van exigir que els parlara castellà. El veí va manifestar el dret a parlar valencià, i la resposta va ser demanar la documentació i escorcollar-lo amb les mans al vehicle, en presència d’alumnes i pares.

Supressió del català dels formularis d’Hisenda per fer la declaració de l’IVA

En resposta a la demanda d’un ciutada efectuada el 2014, l’Agència Tributària espanyola ha respost, tres anys després, que els models de l’IVA 303 i 390, els més utilitzats després del de l’IRPF, ja no s’imprimeixen en català “per raons econòmiques i d’oportunitat“.

No permetre l’ús del català en un procediment administratiu com és la declaració de l’IVA infringeix la llei 39/2015, que consagra en l’article 13 el dret d’utilitzar el català allà on és oficial en les relacions amb l’Administració de l’Estat. A més, el Decret reial 1465/1999 i l’article 10 de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries estableixen que s’hauria d’incloure una versió en català dels formularis que els ciutadans tenen a disposició per emplenar.

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó,  s’ha adreçat al Defensor del Poble espanyol perquè investigui el cas i dugui a terme les actuacions que siguin “escaients”, alhora que li ha demanat que l’informi del resultat de la investigació.

El jutge Magán ataca de nou

El jutge José María Aristóteles Magán Perales, ha tornat a protagonitzar un incident pel tema lingüístic. Des del seu destí actual, Alacant, ha exigit a la Generalitat la traducció al castellà d’un escrit enviat al seu jutjar escrit en català.

El magistrat argumenta que el català no és una llengua cooficial al País Valencià, citant l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, on es diu que la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià. El jutge José Maria Magán diu, a més, que no hi ha «reconeixement legal, ni és admesa la llengua catalana com a llengua cooficial en la legislació vigent».

Ja el 2001, quan era titular d’un jutjat de Lleida, Magán va rebre un expedient per faltes greus o molt greus per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que considerava il·legals diverses resolucions on criticava l’ús del català als jutjats, sense cap mena de professionalitat ni de respecte al principi d’imparcialitat. També a Lleida, Magán va anul·lar diverses sancions de la Inspecció de Treball perquè les respostes estaven redactades en català, va suspendre una sanció de trànsit perquè estava tramitada en la llengua pròpia del país i fins i tot va condemnar l’administració a pagar una multa per demanar l’anul·lació de la sentència.

A l’aeroport del Prat

Un professor jubliat de la UPC, Xavier Casanovas, va ser vexat i multat per la Policia espanyola a l’aeroport del Prat. Amb 601 euros.

Casanovas va decidir presentar una denúncia als Mossos d’Esquadra pel tracte denigrant patit per part dels agents. El jutjat instructor, però, va arxivar el cas perquè deia que no podia identificar els agents en qüestió.

Tanmateix aquest mes de març, més de sis mesos després, ha estat notificat que s’ha obert un procediment sancionador contra la seva persona «en relació amb la normativa de protecció de la seguretat ciutadana», altrament coneguda com a Llei Mordassa. Aparentment Casanovas hauria comès una infracció de tipus greu en fer «cas omís de les ordres donades pels agents actuants entorpint, d’aquesta manera, la seva labor policial i endarrerint el flux normal de passatgers», i per això seria mereixedor d’una multa de 601 euros, l’import mínim per a una multa de caràcter greu.

Una excepció

Per contra, també s’ha sabut que, per primera vegada, s’ha condemnat  a una persona a una pena de vuit mesos de presó per publicar tuits catalanòfobs, entre ells un que feia escarni de les víctimes catalanes de l’accident aeri de Germanwings.