El president ha dirigit un missatge a tots els catalans des de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat

Mentre la justícia espanyola es mulla condemnant tres polítics independentistes, arrenglerant-se doncs amb les tesis menys dialogants de l’executiu i del partit que li dona suport (i també altres partits de l’oposició), a Europa, contràriament, passen coses que apunten a un clar desvetllament de la consciència que, més aviat que tard, caldrà actuar i defensar els valors que defineix la democràcia europea.

Al Parlament britànic

El referent mundial del parlamentarisme històric, Westminster, és a dir el Parlament del Regne Unit, està assumint en els darrers dies un rol cada cop més capdavanter en cridar l’atenció sobre el que passa a Catalunya. A la creació, ja esmentada per l’Unilateral, d’un intergrup format per 21 diputats de la cambra, pertanyents a sis diferents partits, que volen seguir d’aprop la situació política, li han seguit dues iniciatives més. La primera, la intervenció del Conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, davant d’aquest comitè i també davant algun dels principals mitjans d’informació britànics. En ambdues ocasions, Romeva ha deixat ben clara la voluntat ferma de celebrar el referèndum durant aquest any. També ha afirmat que troba més interès pel cas català a Londres que a Madrid. Finalment, ha destacat que la naturalesa transversal de l’intergrup demostra que del que es tracta és de defensar “la democràcia”, en el sentit que es defensa el dret dels ciutadans a decidir el seu futur.

La segona, és la presentació d’una moció per part de tres diputats, pertanyents al Partit Nacional Escocès, al Partit Socialdemòcrata i Laborista irlandès (SDLP) i al Plaid Cymru, gal·lès, per tal que la Cambra declari “la seva adhesió” al dret “dels parlaments escollits democràticament a celebrar referèndums”. També condemna la sentència condemnatòria per la consulta del 9N contra els tres polítics catalans.

 

Al Parlament belga: Espanya com Turquia

Per la seva banda, el diputat flamenc Peter Luykx, de la Nova Aliança flamenca, ha comminat el govern belga a reaccionar a la condemna del 9N, un fet que depassa l’àmbit espanyol i que cal prendre’s seriosament. Fins i tot ha arribat a comparar el cas, moralment, amb la situació a Turquia, recordant que un president democràticament escollit ha estat condemnat per desobediència. Igualment s’ha mostrat favorable al reconeixement d’unes Catalunya i Escòcia independents. Ha afegit que és públic i notori que tots dos estats serien clarament pro-europeus, fet que encara reforçaria més la UE en el seu conjunt.

El primer ministre belga, Charles Michel, ha respost que, efectivament que hi ha discussions sobre la situació institucional en determinats països -sense esmentar-ne cap en concret- però que són “afers interns“. Un recurs que cada cop serà menys vàlid per esgrimir-lo.

 

Espanya no vetarà Escòcia

Davant la possible convocatòria d’un segon referèndum d’independència a Escòcia, entre el 2018 i el 2019, la possibilitat que, en cas de victòria del sí, Espanya veti l’ingrés del nou estat a la UE, és cada cop menys acceptada per tots els Estats Membres i per Brussel·les. Aquesta és una situació força diferent a la del 2014 i el 2016, quan Espanya es va posicionar públicament en contra de tot reconeixement de l’Escòcia independent. Ara, però, i davant la constatació del Brexit, l’eventualitat d’una Escòcia membre de la UE, seria ben vista per la majoria dels Estats membres, que actuarien amb el seu reconegut pragmatisme davant les dificultats polítiques i jurídiques, fent que el procés d’ingrés seria àgil, atès que Escòcia compleix ja ara tots els requisits per ser-ne membre. Espanya, en aquesta tesitura, no tindria cap excusa per oposar-s’hi, i acabaria acceptant-ho també, pragmàticament. Àdhuc l’eurodiputat Gonzàlez Pons, del Partit Popular, ha reconegut que seria molt difícil, oposar-s’hi.

 

Puigdemont a Harvard, també

Poques setmanes després de la presència del President Mas, també s’acaba de saber que el proper 27 de març, el President Carles Puigdemont, pronunciarà també una conferència a la Universitat de Harvard. D’aquesta manera, l’independentisme català continua la seva tasca, alguns dirien que de formigueta, d’anar difonent l’argumentari propi als Estats Units, en la perspectiva de la celebració del referèndum d’enguany.