Amb el mes de març ja ben entrat, els dies de la legislatura s’escolen amb rapidesa. D’aquí a 18 dies ja farà exactament 18 mesos de les eleccions plebiscitàries del 27S, en què 2 milions de catalans van votar una de les dues independentistes que apostaven d’una forma clara en el seu programa electoral per proclamar la independència aquesta legislatura. El més rellevant a curt termini, però, és que abans que acabi el mes de setembre ha de tenir lloc un referèndum d’independència, encara que sigui amb l’oposició del govern espanyol. Aquest és el compromís irrenunciable del govern de Junts pel Sí en el qual diuen que estan dedicant tots els seus esforços.
Queden, doncs, aproximadament 6 mesos per la ruptura definitiva del marc jurídic espanyol i l’inici del procés efectiu d’independència. Ha arribat l’hora d’accelerar els esdeveniments i fer irreversible allò que alguns van començar a Arenys de Munt l’any 2009. I l’element que aquest mes ha d’esdevenir-se i que ens ajudarà a fer un gran pas endavant en aquest sentit és l’inici d’una campanya pel Sí unitària de tots els partits i organitzacions independentistes i també d’aquells que finalment es decideixin a pujar al carro encara que mai ho hagin estat. Alguns partits i organitzacions, ja han iniciat la campanya pel sí. La plataforma Demòcrates pel Sí -formada per Demòcrates de Catalunya, Solidaritat Catalana per la Independència i el Col·lectiu Catalans Lliures- i Esquerres per la independència en són l’exemple més clar. Ja fa setmanes i fins i tot alguns mesos que fan actes pel territori. Però cal quelcom molt més potent. Molt més, fins i tot, que el què podria generar que les grans organitzacions (ANC i Òmnium Cultural) i els grans partits (ERC i PDeCAT) engeguessin màquines.
Cal una campanya unitària pel Sí i cal que es posi en marxa ja. Una campanya com la Yes Scotland que va sobrepassar els partits i va implicar a milers de voluntaris que cada setmana dedicaven hores del seu temps lliure a fer porta a porta, bustiades i paradetes per explicar els arguments del Sí. Aquest fet tindria nombrosos elements positius. En primer lloc, generaria il·lusió entre l’independentisme -igual que ho va fer JxSi- i mobilitzaria el vot convençut, aquell que ja va votar independència el 27S del 2015. En segon lloc, deixaria enrere definitivament el possible debat de si s’arribarà a fer o no el referèndum. Si els partits, les organitzacions i la societat està debatent sobre si cal votar Sí o No a la independència es dóna per fet que es votarà i s’evita un debat estèril que pot arribar a cremar l’independentisme. D’altra banda, si tots els partits i organitzacions independentistes estan treballant braç a braç i de forma unitària, en la campanya del referèndum, també allunyem la temptació dels partits de pensar tàcticament en unes eventuals pròximes eleccions anticipades i en fer acció política en clau partidista.
El millor de tot és que sembla que aquesta campanya unitària podria estar més a prop de materialitzar-se del que es podria pensar. Se n’ha parlat i malgrat que hi pugui haver algunes reticències sembla que és factible que tiri endavant. Només cal que el poble organitzat faci l’empenta final apretant perquè s’acabi de fer el pas definitiu. Per tant, us animo a mostrar el vostre suport públic a una campanya unitària pel Sí. I penseu que si aconseguim això, quan es faci el referèndum el guanyarem sense cap mena de dubte. Un referèndum vinculant d’independència és el millor dels escenaris per l’independentisme. Per què? Perquè no té cap dels elements negatius d’allò que es va dur a terme el 9N, és a dir, el fet que no tenia cap mena d’efecte real perquè abans de fer-se ja havia estat substituït per unes eleccions ‘plebiscitàries’ i tot i així varen anar a votar prop de 2 milions d’independentistes i quasi 400.000 unionistes, imagineu si la cosa va de debò. D’altra banda, tampoc té cap dels elements negatius de les eleccions ‘plebiscitàries’, perquè en aquestes el ‘No’ es va mobilitzar en massa, perquè la idea que la cosa anava de debò va calar i a part el fet de votar partits en un Parlament els acaba de donar un alt grau d’utilitat i evitava el boicot dels partits unionistes. A més, tampoc es va aconseguir que tots els vots fossin clarament pel ‘Sí’ o pel ‘No’, ja que en unes eleccions sempre s’hi barregen altres temes, per molt que qui les convoca no ho vulgui. Aquest cop el ‘No’ anirà dividit, hi anirà força més que el 9N, però menys que el 27S, perquè els partits unionistes cridaran al boicot. En canvi el ‘Sí’ ja sabem que almenys mobilitza 2 milions de catalans i amb la campanya unitària pel Sí encara en podem mobilitzar algun centenar de miler més. Com alguna enquesta ja ha mostrat, l’escenari que es dibuixa és d’àmplia victòria del Sí amb una alta participació. Després d’això ja ningú tindrà cap excusa per implementar el resultat i fer efectiva la independència.
