Ple de l'Ajuntament de Reus on es va aprovar l'adhesió a l'AMI | AMI
Ple de l'Ajuntament de Reus on es va aprovar l'adhesió a l'AMI | AMI
image_pdfimage_print

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) presentarà recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la sentència del jutge Guillermo Peral Fontova, del jutjat del Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona, que ha estimat una demanada presentada per Societat Civil Catalana i quatre regidors de C’s contra l’ingrés a l’AMI de l’Ajuntament de Reus. Després d’analitzar-la, els serveis jurídics de l’AMI consideren que es tracta d’una sentència “absolutament política, sense cap raonament jurídic”, entre altres coses perquè no s’entén que un jutge d’un Contenciós Administratiu sentenciï que la defensa de la independència de Catalunya per part de les institucions “les col·loqui en la situació d’incomplir la Constitución sota el pretext d’una suposada voluntat popular”, a més de qüestionar la legalitat de l’AMI sense tenir-ne cap competència.

Es dóna el cas que el jutge Peral Fontova ha sentenciat en altres contenciosos presentats per l’Advocacia de l’Estat espanyol contra el pagament de quotes de l’AMI (els casos del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i els ajuntaments de la Sènia i la Nou de Gaià) en contra del criteri de 13 jutges d’altres Contenciosos Administratius de Barcelona i Girona. L’AMI ha presentat recurs al TSJC en contra d’aquestes tres sentències.

L’entitat independentista confia que el TSJC atendrà l’argumentació jurídica contra la demanda i contra la sentència del jutge Peral Fontova, com ha fet en altres denúncies contra ens locals relacionats amb l’independentisme municipalista. Fins ara, el TSJC ha dictat 22 sentències fermes contra les denúncies presentades per la Delegació del Govern en el període que l’encapçalava Maria de los Llanos de Luna Tobarra.

Publicitat
Publicitat

En un comunicat enviat als mitjans l’associació remarca que està legalment constituïda i inclosa al registre d’entitats. Els sorprèn que, fins ara, la delegació del govern espanyol i, pel que sembla, a partir d’ara, SCC i C’s, busquin interpretacions esbiaixades de la llei i jutjats afins per atacar-la. Diuen que des del primer dia de la seva fundació, l’AMI ha defensat que els conflictes polítics no es resolen als tribunals, es resolen políticament, amb diàleg de debò. Per això, creuen que no és casualitat que la sentència sobre l’Ajuntament de Reus hagi coincidit en el temps amb altres casos semblants contra entitats sobiranistes (com l’embargament a l’Assemblea Nacional Catalana i l’avís d’embargament a Òmnium Cultural per una presumpta vulneració de la llei de protecció de dades en el desenvolupament de la gigaenquesta) amb l’únic objectiu de posar pals a les rodes a la defensa de la independència de Catalunya i la celebració del referèndum d’autodeterminació.

Sentència del Jutjat Contenciós Administratiu n.1 de Tarragona, sobre l'adhesió de Reus a l'AMI | AMI