Gerard Esteva. (Barcelona, 1984). Violinista i llicenciat en dret. Presideix la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i el Comitè Olímpic Català (COC). Navega amb patí català i amb una visió molt clara sobre com es podria estructurar l’esport a la Catalunya independent.

President del recent recuperat COC, Comitè Olímpic Català…
La primera constitució formal del Comitè Olímpic Català va ser el 1912, però la dictadura franquista el va suprimir. Amb la tornada de la democràcia, el 1989 es va tornar a formalitzar. El que hem fet ara és reactivar el COC del 89.

I quines accions teniu pensades endegar?
Les principals propostes del COC van en un doble sentit. D’una banda, conscienciar la població de Catalunya del fet que poder tenir un comitè olímpic reconegut ens aportarà més recursos, valor i implicació a les nostres federacions i seleccions, qüestions molt positives per l’esport en general. Aquesta és un primera línia de treball: si som independents, i per tant reconeguts, tindrem més oportunitats, tant a nivell d’organització com d’influència esportiva en l’àmbit internacional.

D’altra banda, considerem que cal preparar tots els contactes internacionals necessaris perquè, si Catalunya esdevé un estat independent, no ens haguem d’esperar més temps, de manera que puguem demanar directament a les federacions que s’inscriguin amb ple dret en les federacions internacionals i al Comitè Olímpic Internacional. És a dir, tenir totes les vies obertes per executar i ser operatius des del minut 1 de la independència.

Quines entitats aplega el COC? I quina és la resposta de les federacions?
Les federacions esportives de Catalunya són les que constitueixen el Comitè Olímpic de Catalunya. Fins ara, entre inscrites i que s’hi estan adherint són un 80% de les federacions. Després hi ha cinc institucions que no són federacions i que en formen part: la Unió de Consells Esportius de Catalunya, la Plataforma Pro Seleccions Esportives de Catalunya, la Volta Ciclista a Catalunya, la UBAE (Unió Barcelonina d’Activitats Esportives) i la UFEC. Per últim, hi ha 10 membres individuals, de prestigi, la majoria d’ells ex presidents federatius.

El que hem fet, des de la UFEC, ha estat arribar a un acord amb el Govern i la Plataforma Pro Seleccions Esportives per posar en marxa el COC. Era un dels compromisos que va adquirir la nova junta de la UFEC, després de ser escollida de nou el setembre de l’any passat. D’altra banda, el govern ens va demanar el màxim consens possible i per això ens vam sumar a la Plataforma Pro Seleccions Esportives.

Quines seran les aportacions de la UFEC al Pacte Nacional per l’Activitat Física i l’Esport?
Des de la UFEC ja fa temps que estem reclamant una nova llei. Quan vam sortir reelegits al setembre, vam posar sobre la taula fer una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) a favor de la modificació de la llei de l’esport, per fer una nova llei de l’esport. Nosaltres la tenim redactada, l’hem passat als grups parlamentaris i al propi govern, que ens va sol·licitar que no presentéssim la ILP perquè plantejaven la possibilitat d’unir-la al procés dins el marc de l’encàrrec general que té el nostre govern en cada departament. Estem, doncs, expectants que aquest pacte doni sortida a aquesta petició, reclamació que la UFEC porta temps exigint al govern de Catalunya i que tant necessita el sector.

Temeu que la vostra ILP es vegi afectada per l’obertura del pacte a altres entitats?
El nostre posicionament no és absolutista, estem disposats a negociar i que hi hagi modificacions. El que sí que és cert, és que el nostre criteri es manté. Aquest criteri està basat en estudis a nivell comparatiu internacional, hem mirat com funcionen les organitzacions esportives a tot el món, n’hem vist el paper, funcionament, finançament, etc. i hem posat a disposició del sistema esportiu català aquesta còpia dels sistemes que funcionen correctament arreu del món. Estic parlant d’exemples com Suècia, Dinamarca o la mateixa Alemanya. Totes aposten per simplificar les estructures i l’organització publica i privada, i aposten per un gran paraigua organitzatiu que sigui representatiu i democràtic del sector, que defensi els seus interessos i que sigui capaç de gestionar amb eficàcia tant els recursos públics com els propis recursos que pugui aconseguir.

Quina és la proposta de competició de la UFEC per als equips que actualment juguen en lligues estatals en una Catalunya independent?
Hi ha molts casos que ens poden orientar. Per exemple, la majoria d’equips d’Andorra participen en lligues catalanes; a Portugal, alguns juguen a Espanya; a Mònaco, participen en lligues franceses. Per tant, no estem parlant de casos excepcionals sinó força recurrents. Si les parts ho convenen perquè els beneficis son mutus es poden pactar. El cas del Barça, per exemple, si el club vol continuar jugant a la lliga espanyola només s’hauran de posar d’acord la federació catalana, el Barça i la federació espanyola. I qui diu el Barça diu l’Espanyol, el Girona o el Nàstic, qualsevol. I això no està renyit ni amb la legislació ni amb el fet que Catalunya esdevingui independent. Crec que el que han de fer els equips i les federacions és pensar en l’esportista, què és el millor que li convé.

Des de la UFEC fareu campanya pel Sí al referèndum?
Nosaltres tenim l’obligació d’apostar perquè es pugui fer el referèndum. Estem a favor del dret a decidir i a favor de la democràcia, però el que no podem fer, en cap cas, és entrar en el posicionament d’una o altra opció. Perquè nosaltres representem a la totalitat dels esportistes federats, i, en aquesta totalitat, no només hi ha independentistes. En definitiva, vam participar en el pacte pel dret a decidir, ara transformat en el pacte pel referèndum, perquè la gent tingui la possibilitat d’expressar-se lliurement i perquè tingui tots els elements per poder decidir. Nosaltres, des de la perspectiva esportiva tenim molt clar que si Catalunya esdevé independent tots hi guanyarem; podem explicar-ho, però això no vol dir que la Unió de Federacions prengui una posició a favor de la independència. Com a representants de totes les federacions, ens hem de mantenir neutrals.

Quins són els greuges esportius?
El llistat és extens i complex d’explicar. Primer de tot, la llicència única, que obliga a passar totes les llicències a través de la federació espanyola encara que no es participi en competicions estatals; la declaració de l’Impost de Societats, que obliga a totes les entitats a tributar aquest impost quan abans n’estaven exemptes; també amb l’IVA, que ha passat del 10 al 21% en totes les activitats esportives; el voluntariat, la seguretat social i el pocket money; l’obligatorietat de tenir assegurances de responsabilitat civil per a les competicions en carretera; la manca d’una llei de mecenatge que ajudi al finançament de les nostres entitats i federacions, etc. Aquests són només alguns dels greuges que patim.