El regidor vigatà de la CUP, Joan Coma, ha sortit avui de l’Audiència Nacional després de declarar davant el jutge Ismael Moreno per un suposat delicte de sedició. Ha estat, però, una llibertat amb càrrecs i se li ha retirat el passaport.

De Vic a Sant Andreu de la Barca i a Madrid

Coma va ser detingut ahir al vespre per agents de paisà dels Mossos d’Esquadra. Va ser una detenció pactada prèviament pel què fa al lloc i a l’hora, i quan es va produir no va haver-hi incidents i Coma va poder acomiadar-se de la seva gent i de càrrecs polítics que l’acompanyaven.

Com ja va sent habitual, el detingut va ser traslladat al macro-quarter que la Guàrdia Civil té a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), que s’està convertint en la base estratègica d’aquest cos policial en la seva repressió contra l’independentisme.

Des d’allà, va emprendre camí, ara sota custodia policial espanyola, fins a l’Audiència Nacional, a Madrid.

Actes de solidaritat

Immediatament es van convocar múltiples actes de solidaritat davant dels edificis consistorials de molts municipis catalans. Per descomptat, qui va comptar amb una assistència més nombrosa va ser, com no podia ser d’una altra manera, el de Vic.

Declaració i posada en llibertat

Coma ha declarat durant una hora, assistit pel seu advocat el diputat de la CUP, Benet Salellas. Precisament, aquest darrer, ha remarcat en declaracions als mitjans de comunicació que els càrrecs que s’imputen a Coma estan formulats seguint el codi penal franquista del 1973.

La solidaritat amb Coma s’ha deixat veure públicament als afores de l’edifici de l’Audiència Nacional. Aproximadament una cinquantena de persones, moltes d’elles arribades de Vic, s’hi han concentrat amb cartells. La policia els ha ordenat que se n’allunyessin fins una cantonada, i a més ha procedit a identificar-los, un per un.

ismael-moreno

El jutge Ismael Moreno

Un dels elements més preocupants d’aquest episodi és el jutge Ismael Moreno, que personifica perfectament com els aparells repressius del franquisme es van acomodar al nou règim, sense cap problema.

Moreno, nascut el 1955, va ser un policia franquista, va ingressar-hi el 1974, i va integrar-se en el  Cuerpo Superior de Policia (CSP), creat durant la transició, conegut com “els secretes”. Aquest cos es va veure immers en múltìples escàndols de tot tipus durant els anys més durs de la transició i la post-transició i també es va caracteritzar per la seva pràcticament nul·la implicació en la investigació a fons de casos de violència protagonitzada per elements de la ultradreta, cosa que permet comprendre com, per exemple, van ser possible fets com el 23F, on a banda de la trama militar, també hi havia implicada una trama civil. El mateix cos es va veure implicat en casos de màfia policial relacionats amb atracaments de bancs i robatoris de joies. Finalment el CSP, va ser dissolt arran de la reforma dels cossos policials espanyols que va donar lloc a la creació del Cuerpo Nacional de Policia (CNP), el 1986.

Moreno, durant aquesta etapa policial, es va veure implicat en un cas de falsedat en les diligències de reconeixement d’un detingut, segons la plataforma Legal Sol.

El 1983, va guanyar les oposicions a Jutge, i va iniciar una meteòrica carrera amb destinacions a Múrcia, Barcelona, Bilbao i Madrid. El 1987 va ascendir a Magistrat i el febrer del 1988 va ser nomenat Magistrat-Jutge, titular del Jutjat d’Instrucció Central núm. 2 de l’Audiència Nacional, instància hereva del franquista Tribunal de Orden Público (TOP). Val a dir que és el jutge més veterà d’aquesta instància judicial especialitzada, entre d’altres, en la lluita contra el terrorisme, si bé sovint sembla més interessada en la repressió de tota dissidència política.

El Magistrat Moreno ha protagonitzat casos com els dels titellaires empresonats recentement, o va imposar condemnes mínimes a acusats de pertànyer a un grup falangista, entre d’altres. Cal tenir en compte que Moreno també imparteix docència a la Fundación Areces, entitat relacionada amb El Corte Inglés, que actualment presideix Dimas Gimeno, que en la seva joventut es va presentar en les llistes electorals de Falange Española Independiente (FEI), a diverses circumscripcions, entre elles, a la de Barcelona, en les eleccions al Parlament de 1999.

Tornant a Moreno, la seva fixació amb l’independentisme es concreta, a banda del cas Coma, amb l’ordre que va adreçar tant a la pròpia Policia Nacional, com a la Guàrdia Civil i als Mossos d’Esquadra, el febrer d’enguany, perquè investiguessin la pròpia Assemblea Nacional Catalana (ANC), l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM), pels delictes de sedició, de nou, i rebel·lió.