image_pdfimage_print

La declaració de la Presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha desfermat una nova mostra de força del moviment independentista, i un desmentiment rotund d’aquells que ja es referien al seu refredament, després d’anys de mobilització continuada.

Més encara, l’obsessió inquisitorial espanyola amb inhabilitar-la ha tingut dos efectes totalment contraris als seus interessos. El primer, el reforçament de la cohesió independentista i la mobilització d’aquells sectors que sense ser-ne, sí que són partidaris de la realització d’un referèndum per part del poble català. L’apel·lació a la defensa i la promoció de la democràcia, com a via per superar una crisi política, en contraposició a la judicialització, permet acumular més forces en el procés cap a la convocatòria d’un referèndum que, ara sí, ha de tenir efectes decisoris, no únicament consultius. El segon, com un efecte taca d’oli, la progressiva implicació de la comunitat internacional que cada cop més queda bocabadada de com pot ser que una presidenta d’un parlament pugui ser jutjada per permetre debatre als diputats sobre els temes que consideren pertinents. Senzillament no ho entenen. Les mostres de solidaritat internacional, per part de càrrecs electes, es van multiplicant a mesura que passen les hores, i a ningú se li escapa que de continuar aquesta tendència, pot significar un punt de no retorn en l’actual pols. Les pressions d’altres estats, sobretot europeus, si arriben, poden introduir un element qualitatiu de conseqüències, encara a hores d’ara, imprevisibles.

Gran mobilització popular

Publicitat
Publicitat

Les mostres de suport popular a Forcadell ja es van iniciar el dijous al vespre amb la realització de més de 500 concentracions de ciutadans davant els seus respectius ajuntaments. L’endemà, divendres, Forcadell va arribar al Parlament de Catalunya cap a les 08.00 hores del matí, i després de trobar-se amb els Presidents Puigdemont i Mas, amb el Vicepresident Junqueras i altres membres del govern i diputats i representants de la societat civil independentista, va fer caminant el trajecte del Parlament al Palau de Justícia. Milers de ciutadans van concentrar-se davant l’edifici, per expressar-li el seu suport, incloent-hi uns 400 batlles, que, com ja s’està convertint en una tradició, brandaven la seva vara, símbol del seu càrrec públic. Fins i tot, alguns van constatar que la gernació present era encara més nombrosa que la que es va donar quan va ser el President Mas qui va haver de declarar, ara fa uns mesos.

Un cop davant la magistrada que l’havia citat a les 9.30 hores, Forcadell només va respondre a les preguntes de la seva defensa, unes vint-i-cinc, però es va negar a fer-ho a les de la pròpia magistrada ni a les de la fiscalia acusadora. Naturalment es va ratificar en els seus actes, dient que si calgués ho tornaria a fer, i encara va anar més lluny, atès que va recriminar a la justícia espanyola el fet d’interrogar-la quant el que hauria de fer és protegir la seva inviolabilitat parlamentària. La compareixença va durar uns escassos trenta minuts.

Mentrestant, al carrer, els milers de ciutadans no paraven de cridar a favor de la independència i de la democràcia. També cantaven, com és habitual, l’Himne Nacional: Els Segadors.

Un cop finalitzada la declaració, Forcadell va tornar caminant, de nou, al Parlament, i durant el trajecte va continuar rebent innombrables mostres de solidaritat i de suport. Des del Parlament, Forcadell va fer una roda de premsa, on va refermar els seus plantejaments. “Ens mantindrem ferms en la defensa de la democràcia”, va dir.