Un mosso d'esquadra patrullant
Un mosso d'esquadra patrullant

En una sentència feta pública dilluns, el Tribunal Constitucional espanyol ha desestimat el recurs de la Generalitat de Catalunya contra alguns dels articles de la Llei de Seguretat Nacional (LSN) aprovada pel govern espanyol el 28 de setembre del 2015.

Aquesta llei és, en paraules de l’executiu de Madrid, la primera que s’ocupa específicament d’aquest àmbit de forma integral i que implica totes les administracions públiques i a la societat en general. Incorpora el concepte de cooperació reforçada, tot negant l’existència de compartiments estancs en aquesta matèria, on es troben inclosos diferents àmbits com són la defensa, la lluita contra el terrorisme, la ciberseguretat, la lluita contra el crim organitzat, les seguretat econòmica i financera, l’energètica, la no proliferació d’armes de destrucció massiva, l’ordenació dels fluxos migratoris, la contraintel·ligència, protecció davant d’emergències i catàstrofes, la seguretat marítima i la protecció de les infrastructures crítiques.

Per fer-hi front, la Llei preveu l’anomenada Situació d’interès per a la Seguretat Nacional (SISN), que es pot declarar per “protegir la llibertat, els drets i benestar dels ciutadans, garantir la defensa d’Espanya i els seus principis i valors constitucionals” entre d’altres. Aquesta declaració, correspon exclusivament al President del Govern, no al Govern, el qual actua a posteriori determinant quins són els recursos d’interès per a la Seguretat Nacional en coordinació amb les comunitats, que s’han de mobilitzar per a fer-hi front. Aquests recursos, humans i materials, per exemple, podrien incloure el cos de Mossos d’Esquadra, les Policies Locals, els cossos de Bombers i d’Emergències, que passarien a dependre d’una “autoritat funcional” designada pel propi President del Govern mitjançant un real decret.

La Generalitat presenta recurs

Arran la seva aprovació, la Generalitat immediatament va ordenar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, el qual va concloure que tres dels articles (4.3, 15c i 24) vulneraven les competències de la Generalitat, per la qual cosa, va decidir presentar un recurs d’inconstitucionalitat. És aquest el que ara s’ha resolt de forma negativa per a la Generalitat, atès que ratifica la constitucionalitat dels tres articles recorreguts. L’acord s’ha pres per unanimitat i cal dir que el ponent de la sentència ha estat el català Juan Antonio Xiol i Rius, considerat un magistrat “progressista”.

Implicacions

El reconeixement de la constitucionalitat d’aquesta llei, permetrà al President del Govern de fer front a situacions que ell, i només ell, consideri d’interès per a la Seguretat Nacional, incloent-hi naturalment, la defensa dels principis i valors constitucionals, entre els quals, per descomptat es troben els referits als articles 2 (indissolubilitat i indivisibilitat de la Nació) i 8 (defensa de la integritat territorial) de la constitució espanyola. D’aquesta manera, la LSN pot estalviar al govern el recurs als preceptes constitucionals que regulen les situacions d’alarma, d’excepció i de setge (art 116) o al tan esmentat art. 155, que requereixen la participació d’altres òrgans constitucionals, i que són d’execució complexa, particularment en el cas del darrer, perquè mai s’ha invocat, i no està clar com s’hauria de fer. Per contra, amb la LSN ara plenament constitucionalitzada, el govern espanyol, i encara més, el President del Govern, té un marge d’actuació amplíssim i pràcticament sense contrapesos que el controlin.