Aquest dimecres s’ha presentat a la seu de l’IEC la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). La GIEC, que només s’ha publicat en paper, només està pensada per a professionals de la llengua. D’aquí un parell d’anys es publicarà una ‘gramàtica essencial’, més orientativa, pensada per a qualsevol usuari de la llengua i consultable a internet.

En la presentació de l’obra han intervingut el president de l’IEC, Joandomènec Ros; la presidenta de la Secció Filològica, M. Teresa Cabré, i Gemma Rigau i Manuel Pérez Saldanya ―presidenta de la Comissió de Gramàtica i director de l’Oficina de Gramàtica, respectivament―, directors de l’obra juntament amb Joan Solà, que va morir abans de la finalització del projecte.

Segons l’IEC, la Gramàtica de la llengua catalana dóna continuïtat a la normativa gramatical que Pompeu Fabra va establir l’any 1918, i es presenta més completa i actualitzada. No introdueix, doncs, canvis substancials, sinó matisos i més flexibilitat, i amplia i detalla la gramàtica de Fabra per donar resposta a qüestions que aquest no va plantejar o que va apuntar molt esquemàticament. Al mateix temps, incorpora les solucions avalades per la tradició i el prestigi social que encara no tenien el reconeixement per part de la norma. N’és un exemple l’acceptació dels usos que fa cada parlar de les preposicions per i per a davant d’infinitiu quan expressen finalitat —Ho fan per viure i Ho fan per a viure.

La Gramàtica de la llengua catalana es caracteritza perquè presenta la norma partint de la descripció gramatical i atenent al marc geogràfic ―els parlars― i social ―és a dir, els diferents registres―, així com, més esporàdicament, a la dimensió oral i escrita. També presenta, en primer terme i d’una manera neutra, els fets generals que són vàlids en tots els territoris del domini lingüístic català i en tots els registres, i concreta en quins parlars i registres són vàlids els restants, i si una determinada forma és acceptable o no.

Un exemple del tractament de formes pròpies de territoris diferents pot ser el que fa referència a l’expressió de les fraccions horàries. La Gramàtica de la llengua catalana recull la pròpia dels parlars del Principat ―el sistema anomenat de campanar, i que és específic de la llengua catalana: un quart de vuit, dos quarts de sis, tres quarts de quatre―, i la dels parlars valencians i baleàrics ―el sistema de rellotge: les set i quart, les set i mitja, les vuit menys quart. Cal entendre, en aquest cas, que el sistema que és propi d’uns territoris és inusual i no s’aplica fora d’aquests territoris.

Un exemple del tractament de formes pròpies de registres diferents pot ser el de les combinacions pronominals. Són acceptables combinacions com li’n i li ho —Li’n falta una i Li ho diré— o n’hi i l’hi —N’hi falta una i L’hi diré—, encara que en els registres formals són més habituals li’n i li ho.

Dossier amb més informació sobre la Gramàtica de la llengua catalana: http://www.iec.cat/Comunicacio_IEC/dossier_premsa_Gramatica.pdf