El passat 22 d’octubre, la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona va rebre el títol de “Treasure of European Film Culture” (Tresor de la Cultura Cinematogràfica Europea) per haver estat un dels escenaris del rodatge de Chimes at Midnight (‘Campanades a mitjanit’), considerada una de les millors pel·lícules escrita, dirigida i interpretada per Orson Welles.

Cinquanta anys després de la seva estrena al Festival de Canes, on va rebre el Gran Premi Tècnic i el Premi del 20è Aniversari del Festival, l’Acadèmia del Cinema Europeu va descobrir una placa commemorativa a la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona per deixar constància permanent del seu valor simbòlic i patrimonial per a la història del cinema europeu.

En motiu d’aquesta designació, 25 cineastes europeus, membres de la Junta directiva de l’EFA, presidida per la directora polonesa Agnieszka Holland, van acudir a la ciutat per prendre part en els diferents actes que tingueren lloc i celebrar-hi la seva reunió de Junta directiva anual al Parador de Cardona. A més de la descoberta de la placa, ccal esmentar altres actes que s’hicelebraren, com ara l’exposició de fotografies de Colita, entrevistes als organitzadors de l’acte, als representants de l’EFA i als muntadors de la pel·lícula i un conferència d’Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya.

L’objectiu d’aquesta distinció, concebuda el 2015 pels acadèmics europeus Naum Kleiman i Urich i Erika Gregor, és assenyalar espais i localitzacions cinematogràfics de naturalesa simbòlica de gran valor històric, per preservar-los i protegir-los no només pels presents sinó per a les futures generacions, tal i com fa la UNESCO amb el patrimoni natural i cultural mundial.

A dia d’avui, les plaques commemoratives s’han instal·lat en set espais: el Centre Bergman a Fårö, lloc consagrat a la vida i obra del llegendari director suec Ingmar Bergman; el Centre Memorial Eisenstein a Moscou, creat per custodiar les pertinences i difondre la producció del director soviètic; la casa dels germans Lumière a Lió, seu de l’institut dedicat a la promoció i preservació de la cinematografia d’Auguste i Louis Lumière, inventors del cinematògraf i pares del cinema; el museu El món de Tonino Guerra, espai dedicat a l’obra del poeta situat a les catacumbes de Santa Maria della Misericordia de Pennabilli, a la regió d’Emília-Romanya; les escales d’Odessa, localització emblemàtica de la ciutat ucraïnesa immortalitzada per Sergei Eisenstein a El cuirassat Potemkin; la Noria gegant de Viena, el Riesenrad del Prater, escenari d’una altra pel·lícula inoblidable interpretada per Orson Welles i el Museu Sergei Paradjanov de Yerevan, dedicat a un dels més fascinants cineastes europeus.

La Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona serà la vuitena localització europea en rebre la distinció. El llistat de Tresors de la Cultura Cinematogràfica Europea anirà augmentant al llarg dels anys per posar al mapa aquests llocs especials per la a història del setè art que s’han de preservar per a les generacions futures. És un dels edificis més importants de tota l’arquitectura catalana del segle XI i un monument cabdal de Catalunya. La seva situació al cim del turó que domina la vila de Cardona, al costat del Castell, li dóna un valor paisatgístic excepcional que realça la qualitat de la seva arquitectura i es correspon a la importància històrica del lloc: l’origen del llinatge dels Cardona, el més important de la noblesa catalana i símbol de la resistència dels catalans durant la Guerra de Successió.

La voluntat de les institucions promotores de la candidatura és convertir la Col·legiata de Cardona en símbol d’homenatge permanent a Orson Welles i un destí de turisme cinematogràfic pels fidels seguidors de les seves petjades arreu del món.