TV3, tenim un problema: la llengua

El català té vuit sons vocàlics: la a, la e oberta, la e tancada, la vocal neutra, la i, la o oberta, la o tancada i la u. Quan algú els redueix a cinc, podem dir que parla català?

Molts cognoms catalans provenen de mots comuns de la llengua. Per exemple, l’origen del cognom Pedrosa és l’adjectiu pedrós pedrosa. Per això Pedrosa es pronuncia amb essa sonora, com mandrosa, cendrosa, olorosa, amorosa, calorosa… No té sentit de pronunciar-lo com si fos un cognom espanyol, perquè en espanyol pedroso no existeix (es diu pedregoso). Algú que pronunciï reiteradament aquest cognom en castellà, es pot dir que parla català?

En català, si un mot acaba en essa o en xeix i el següent comença en vocal, l’enllaç se sonoritza: «els entrenaments» sona «elzentrenaments», «pas endavant» sona «pazendavant», «Aleix Espargaró» sona «Alegespargaró», etc. Si algú no ho diu així, podem dir que parla català?

Hi ha locutors de TV3, locutors de fa anys, que han tingut temps de sobres d’aprendre’n, però que encara no saben aquestes coses tan simples, tan elementals i tan naturals de la nostra llengua. I si no en saben, per què hi parlen, a la nostra televisió, a la televisió que paguem entre tots?

COMPARTIR
Article anteriorKikuchiyo
Article següentEl nacionalisme basc aguanta davant la irrupció de Podemos
Jordi Badia Pujol

Vaig néixer a Callús (Bages) el 1963. Sóc filòleg de formació. Tot i que he bregat deu anys a les aules de secundària, el meu ofici principal és de corrector: de llibres, però sobretot de mitjans de comunicació. Treballo tant com puc perquè no es perdi la genuïnitat de la nostra parla. Per això llegeixo els savis i escolto la gent gran: la llengua, com la nació, no ens la poden furtar.

4 COMENTARIS

  1. No saps com comparteixo el que dius respecte a la nostra llengua.El fet és que un mitjà que va néixer entre altres coses, per ajudar i difondre una parla correcta esdevé un instrument per la seva degradació, tant per l’ús que en fan els professionals com els i te vinents en les desgraciades tertúlies.Fa mal que això passi en un mitjà públic, però el mal és general.

  2. Als mitjans públics s’hauria de parlar el català estàndard, no pas el català bleda. A més a mes del que es comenta a l’article, també es fa un us indiscriminat de les “U” allà on no toca per que hi ha una “O”.

    • No, Loida. Un valencià sap distingir les vocals obertes de les tancades i no diu ‘cinquanta-duAs’. És un castellanoparlant que no sap parlar bé. No hauria de fer de locutor. No dic que no sigui impecable: dic que no arriba als mínims exigibles. Si fos cirurgià i li tremolés el pols no el deixarien operar.

Comments are closed.