Presentació de la 'Declaració per una Catalunya Lliure i Liberal'
Presentació de la 'Declaració per una Catalunya Lliure i Liberal'

La Declaració per una Catalunya Lliure i Liberal, presentada aquest dimarts a l’Ateneu Barcelonès de la mà del nou Col·lectiu Catalans Lliures, compta amb el suport de personalitats com el president del Catalan Institute of America Jordi Graupera, els escriptors Enric Vila i Melcior Comes, el periodista Toni Aira, la filòsofa Anna Punsoda, l’expresident d’Òmnium Cultural Quim Torra, el fundador del Cercle Català de Negocis Ramon Carner i dirigents del PDC com Silvia Requena i Marc Guerrero.

“Una societat pròspera i oberta de ciutadans lliures en una Catalunya independent”. Amb aquest ambiciós objectiu es donava a conèixer, aquest dimarts a l’Ateneu Barcelonès, el Col·lectiu Catalans Lliures. Es tracta d’una plataforma de la societat civil que pretén donar visibilitat a les idees i propostes del liberalisme polític i econòmic en l’actual debat sobiranista. El projecte neix d’un petit nucli format sobretot per independents i membres de Llibergència (l’ala liberal del PDC), la secció política de l’Ateneu i Students for Liberty, una organització internacional de joves estudiants liberals que també té presencia a Catalunya.

Els liberals independentistes, en contraposició a qui ells denominen les “esquerres i dretes jacobines d’Espanya”, afirmen que la descentralització afavoreix la integració global i la competència fiscal i aposten clarament per la independència com a única sortida d’un “model productiu dominat per empreses sorgides dels antics monopolis públics, que mai ha buscat maximitzar l’eficiència, la productivitat o la generació de riquesa”. Mencionen els Països Baixos, Dinamarca o Suïssa com a models a seguir i consideren que la clau del progrés és “el disseny d’institucions inclusives que, en l’àmbit polític garanteixin la representativitat, el pluralisme i els controls sobre l’arbitrarietat dels polítics a través de pesos i contrapesos i en l’àmbit econòmic assegurin el dret de propietat, el compliment dels contractes i la lliure competència”.

El manifest aposta per un “Estat petit però eficient”, fent compatible una reducció de l’esforç fiscal i una liberalització del mercat laboral amb un increment de la “incidència redistributiva de la despesa, prioritzant la protecció social dels col·lectius més vulnerables”. Per altra banda, critica de manera taxativa el clientelisme com a gran culpable de la baixa productivitat, les subvencions i el rescat a la banca i proposa el “model electoral anglosaxó de llistes obertes i finançament transparent”. El col·lectiu és contundent en la defensa dels drets civils i les llibertats individuals, fent referència explícita a l’eutanàsia, la lliure circulació de persones, la despenalització de les drogues i el dret al propi cos. Finalment, en matèria educativa reivindica l’herència del model pedagògic autònom de Ferrer i Guàrdia, que es tradueix en “la lliure elecció de centre, i la introducció del xec escolar per afavorir la competència com a motor de l’excel·lència”.

La declaració compta amb el suport del voltant de 200 signatures, entre les que destaquen personalitats i intel·lectuals. A més dels impulsors ja esmentats a l’inici, hi figuren l’exdiputat al Parlament espanyol Feliu Guillaumes, l’exdirector general de Cooperació Carles Llorens i regidors de Reus, Vilada i Arenys de Munt. Els periodistes Toni Aira, Joan Puig, Joan Foguet i Joana Morillas, la directora de comunicació de la Fundació Nous Catalans Latifa El Hassan, el cap de premsa de l’ANC Adrià Alsina, el portaveu de Joves Demòcrates a Barcelona Ramon Vendrell i el Secretari Nacional de Comunicació de SI David Folch també s’han adherit a la plataforma. A principis d’octubre celebraran un sopar de presentació en societat i es preveu l’assistència de noms rellevants del món de l’economia, la cultura i la política.

L’independentisme ja compta amb una nova veu, la veu dels liberals.