Cronologia de la repressió del català de 1560 fins a 2016

1560 El Tribunal del Sant Ofici insta a que “en los negocios de la fe todo se proceda en lengua castellana.”
1561 El mateix tribunal ordena que no se escriguen els processos en llengua catalana.
1624 El comte Duc d’Olivares diu açò en el seu memorial dirigint-se a Felip IV: “Trabaje y piense con consejo mundano y secreto para reducir estos reinos que componen España para el estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia.”

Guerra de Successió

Felip V de Borbó fa diverses massacres i crema ciutats i pobles per tot arreu dels Països Catalans, com la famosa crema de Xàtiva. Després, en vèncer la guerra, Felip V de Borbó imposa el Decret de Nova Planta, 1707-1716. Amb aquests decrets s’anul·len las lleis i autogovern de València, Catalunya, Mallorca i Aragó, imposant-se les lleis i idioma de Castella, també es prohibeix l’ús oficial i ensenyament del català i valencià i es castellanitzen tots els topònims de pobles i ciutats.

1755 Un decret mana tots els religiosos a parlar solament en castellà i llatí; parlar en català es castiga amb un règim de pa i aigua.
1768 El Comte d’Aranda ordena la prohibició de l’ensenyament i l’ús del català a les escoles, jutjats i cúries diocesanes.
1722 Decret reial en el qual s’ordena que tots els mercaders i comerciants tinguen els seus llibres de comptabilitat en castellà.
1776 El bisbe de Mallorca obliga a utilitzar el castellà en les parròquies i en l’ensenyament del catequisme.
1799 Reial cèdula prohibeix “representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano“.
1821 Plan Quintana obliga a usar el castellà en el sistema escolar.
1825 Plan Colomarde intenta instituir l’ensenyament oficial en castellà, prohibint l’ús del català en les escoles.
1828 El bisbe de Girona obliga que els llibres parroquials s’escriguen en castellà.
1837 Un edicte reial imposa càstigs als xiquets que parlen català al col·legi. Al mateix temps també el Gobierno Superior Político de Baleares mana castigar els xiquets que parlen català.
1838 Es prohibeix que els epitafis en els cementeris s’escriguen en català.
1846 Circular de la Junta Suprema de Sanidad ordena fer les receptes mèdiques només en castellà o llatí.
1857 Llei Moyano, que va estar vigent fins la Segona República, autoritza solament el castellà per ser parlat en les escoles.
1862 Llei que prohibeix escriptures públiques en català.
1867 El ministre de governació espanyol González Bravo prohibeix que les peces teatrals es facen exclusivament “En los dialectos de las provincias de España”.
1881 Llei d’enjudiciament civil que prohibeix l’ús del català al jutjat.
1898 La Dirección general de Correos y Telégrafos prohibeix parlar català per telèfon en tot l’Estat Espanyol.
1902 Prohibició dels Jocs Forals de Barcelona i de Palma per ordre militar.
1916 El diputat Morera i Galícia defensa la proposta de garantir el lliure ús del català en tots els àmbits, Romanones respon que la cooficialitat es inacceptable i la proposta és derrotada al congrés amb 120 vots contra 13 a favor.
1917 Nou decret que prohibeix l’ús del català.
1923 Decret reial que prohibeix l’ús del català en actes oficials i obliga portar llibres i registres oficials en castellà.
1924 El general Lossada és nomenat president de la Mancomunitat de Catalunya i implanta l’ensenyament en castellà obligatori.
1924 Antoni Gaudí a la edat de 72 anys és detingut i apallissat per negar-se a parlar castellà amb la policia.
1924 Per Reial Ordre Espanyola se sancionaran els mestres que ensenyen en català.
1926 Reial decret que criminalitza a qui es resistisca passivament a utilitzar el castellà amb pena de “Arresto mayor a prisión correccional”
1926 Ordre pel qual se sanciona l’ensenyament del català amb el trasllat del mestre.
1936 Prohibició governativa a Mallorca d’usar el català en els col·legis i en la vida pública baix la consigna “Si eres español habla español” del militar Mateo Zaforteza Musoles.

Franquisme

1938, 5 d’abril Es deroga l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, per tant el català deixa de ser oficial a Catalunya.
1938 Juan Mérida és multat pel Delegado de seguridad interior de Sevilla per “Su falta de patriotismo y descortesía al hablar catalán”.
1938 En entrar a Lleida les tropes franquistes disparen a las plaques dels cementeris que estan escrites en català.
1939 Franco diu: “La unidad nacional la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano, y una sola personalidad, la española”. En conseqüència a aquesta política s’emprenen moltes accions com la lluita contra cartells, anuncis i texts en català i la seua total prohibició a més de la castellanització de topònims, cartells, carrers i noms.
1939 Ordre del Ministeri d’educació nacional on es suprimeix qualsevol ensenyament relacionat amb la cultura catalana. És abolit l’ensenyament de la filologia catalana, història moderna i geografia de Catalunya, dret civil i història de l’art català.
En les fàbriques s’instal·len cartells que prohibeixen explícitament als obrers parlar en català.
L’Institut d’Estudis Catalans es converteix en el “Instituto de la Hispanidad de Barcelona”.
La casa de Pompeu Fabra és assaltada i la seua biblioteca personal cremada enmig del carrer.
1939, 4 de febrer Les planxes d’edició i els romanents editorials del Diccionari General de la Llengua Catalana son cremats per l’exèrcit espanyol.
1939, 16 de febrer Es prohibeix per decret l’ús de la llengua catalana i valenciana com a segona llengua.
1939, 4 de març L’alcalde de Mollet del Vallès obliga a redactar en castellà tots els cartells que estiguen en català
1939, 25 de març El Palau de la música catalana passa a anomenar-se simplement “Palacio de la Música”
1939, 10 d’agost És detingut el professor de la UAB Bel·larmí Rodriguez i Arias per fer classes en català.
1939, 17 d’octubre El cinema Euterpe de Sabadell és multat i clausurat per haver parlat el seu director, Tomàs Pasarisas, en català.
1940 Circular sobre el “Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos” pel qual es prohibeix el català por ordre ministerial.
1945 Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en espanyol.
1948 La censura espanyola prohibeix informar de la mort de Pompeu Fabra i no s’admeten ni esqueles als periòdics.
1952 Es prohibeix la revista “Aplec” a Catalunya. El governador de Barcelona diu als seus editors: “¿Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público?”
1953 Es prohibeix al País Valencià la revista “Esclat” per estar en valencià, encara així es seguirà publicant clandestinament.
1956 El reglament en les presons estableix que els presos solament poden parlar en castellà.
1957 Al Registre Civil els noms només podran posar-se en espanyol.
1961 Nou reglament de telègrafs en el qual se prohibeix el català.
1968 Li prohibeixen a Joan Manuel Serrat cantar en català en Eurovisió.

La Transició

1978 La constitució espanyola relega a un paper secundari el català i el valencià en els territoris on és llengua pròpia.
1981 Les corts de Madrid modifiquen l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, inventant el nom “Comunitat Valenciana” i imposant-lo, també limiten el seu nivell d’autonomia, entre altres accions.
1981 Atemptat contra Joan Fuster, escriptor valencià.
1986 Lleis de patents que obliga a utilitzar el castellà en la documentació prestada.
1986 Sentència 83/1986 del Tribunal Constitucional contra la Llei de Normalització Lingüística de Catalunya
1988 Sentència 123/1988 del Tribunal Constitucional contra la Llei de Normalització Lingüística de Balears
1989 Reial decret que aprova el Reglamento del Registro Mercantil. Obliga a que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.
1993 Assassinat de Guillem Agulló.
2007 Entra en vigor el nou Estatut d’Autonomia d’Aragó el qual no reconeix l’oficialitat del català en la Franja de Ponent.
2010 El Tribunal constitucional sentència que la llengua catalana no siga la llengua preferent en la administració ni llengua vehicular.
2011 El PP prohibeix la retransmissió de TV3 al País Valencià.
2012 El ministre Wert afirma que vol espanyolitzar els xiquets catalans.
2013 Policies agredeixen i denuncien un integrant d’Obrint Pas per parlar en valencià.
2013 El PP, darrere anys de manipulació mediàtica, tanca RTVV, la televisió autonòmica del País Valencià.
2015 Carolina Punset, de Ciudadanos, diu que el valencià és un idioma d’aldea.
2016 Els mitjans de comunicació espanyols critiquen cartells i rètols en valencià, al·legant que poden produir accidents. Al final el govern espanyol aconsegueix que es retirin les senyalitzacions exclusivament en valencià.
2016 Una regidora de Compromís es nega a declarar en espanyol; en voler fer-ho en valencià s’ajornen les declaracions.

I per desgràcia… Continuarà.