A l'esquerra el parietal i a la dreta la dent, ambdós atribuïts a un nen neandertal i descoberts durant l'excavació que es fa a la Cova de les Teixoneres - Florent Rivals/IPHES
A l'esquerra el parietal i a la dreta la dent, ambdós atribuïts a un nen neandertal i descoberts durant l'excavació que es fa a la Cova de les Teixoneres - Florent Rivals/IPHES

La campanya d’enguany a les Coves del Toll (Toll i Teixoneres), a Moià (Moianès), que duen a terme l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i el CENIEH (Centro Nacional de Investigación de la Evolución Humana) ha estat molt productiva des del punt de vista científic. A la gran quantitat de restes d’animals i eines de pedra de l’època neandertal que s’han recuperat, s’hi ha d’afegir la dent i un fragment de parietal de un nen neandertal que va viure a la Cova de les Teixoneres fa 50.000 anys. La dent es un caní inferior que presenta un elevat grau de desgast i que s’estima que podria correspondre a un individu d’entre 7 i 9 anys d’edat; manté encara tota la arrel i, per tant, indica que no va caure per causes naturals normals com, per exemple, el reemplaçament dentari.

Aquestes dues peces obren noves perspectives a la recerca que s’està efectuant en aquestes coves per tal de conèixer qui van ser els seus habitants. Al registre prehistòric europeu hi ha diversos individus infantils de diferents edats, però el nombre de canins inferiors és molt escadusser. L’estudi detallat de la dent permetrà esbrinar el sexe del individu i ajudarà a entendre com es produïa el pas des de la infància a la pubertat entre els membres d’aquesta espècie humana. A més, tant amb la dent com amb el parietal es podran efectuar estudis paleogenètics per veure les relacions filogenètiques dels grups humans del Moianès amb els habitants de les diferents regions europees del mateix període. La peça dental ha estat confirmada pel Professor José María Bermúdez de Castro, del CENIEH, i per la Dra. María Martinón-Torres de la University College de Londres, ambdós especialistes en dents d’humans fòssils.

Les troballes s'han presentat a les Coves del Toll en roda de premsa. D'esquerra a dreta: Jordi Rosell, codirector de les excavacions; l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras; el director de l'IPHES, Robert Sala, i l'arqueòleg Eudald Carbonell, membre d'aquest centre de recerca - IPHES
Les troballes s’han presentat a les Coves del Toll en roda de premsa. D’esquerra a dreta: Jordi Rosell, codirector de les excavacions; l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras; el director de l’IPHES, Robert Sala, i l’arqueòleg Eudald Carbonell, membre d’aquest centre de recerca – IPHES

Tant la Cova del Toll com la Cova de les Teixoneres són conegudes per contenir un important registre de la presència de neandertals a la regió de la Catalunya Central. Els estudis que s’estan duent a terme entre l’IPHES, la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i el CENIEH estan aconseguint dades molt significatives per entendre com van evolucionar els ecosistemes a la zona en funció dels canvis climàtics, i com les poblacions del Paleolític mig eren capaces d’adaptar-se als constants canvis, han comentat els codirectors de l’excavació.

La campanya d’excavació d’aquest any a les Coves del Toll, que s’estan desenvolupant des del passat dia 5 i finalitzen el 24 d’agost, compten amb el suport de l’Ajuntament de Moià. La importància científica que estan adquirint aquests jaciments ha propiciat la participació d’especialistes de diferents institucions de l’estat espanyol i d’altres països. Així, l’equip està format per 25 investigadors provinents de les institucions anteriorment esmentades i de la Universitat de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universidad Complutense de Madrid, la Universidad Autónoma de Madrid, la Universidad de Murcia, la Università degli Studi di Ferrara, la Tel Aviv University i la Binghamton University de Nova York.

Els estudis en aquests jaciments formen part del projecte de recerca titulat “Compartint l’Espai: la interacció entre homínids i carnívors al Nord-est Peninsular” (Ref. 2014/100573 de la Generalitat de Catalunya-AGAUR) dirigit pels doctors Jordi Rosell (IPHES-URV), Florent Rivals (ICREA-IPHES) i Ruth Blasco (CENIEH).