Presentació de L’informe anual de l’economia catalana 2015
Presentació de L’informe anual de l’economia catalana 2015

El divendres passat el vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, el secretari d’Economia, Pere Aragonès, i la directora general d’Anàlisi Econòmica, Natàlia Mas-Guix, van presentar L’informe anual de l’economia catalana 2015, que fa una radiografia de l’economia catalana durant el passat exercici, al mateix temps que planteja un seguit de reptes de futur. Algunes de les dades claus són :

  • Les exportacions de béns augmenten un 54% en valors corrents entre 2009 i 2015
    La indústria catalana, després del fort revés de la crisi, creix 8 dècimes per sobre de la mitjana de l’eurozona.
  • La inversió estrangera augmenta a Catalunya el 60%, davant del 17,8% registrat a Espanya.
  • El 2015 el PIB va pujar un 3,4%, el creixement més alt des de l’any 2007 i més del doble de la mitjana de la zona euro.
  • Malgrat la millora econòmicca, el sistema de finançament i els ingressos públics no milloren.
  • El dèficit de la balança fiscal de Catalunya representa una càrrega molt elevada per a la societat i l’economia catalanes.

Un model econòmic equilibrat entre la demanda interna i el sector exterior

El bon comportament de l’economia, que el 2015 va reforçar el creixement del 2014 i que el 2016 continua amb un creixement molt potent. Les previsions actuals, realitzades el mes de maig passat, preveuen que el creixement del PIB el 2016 serà del 2,9%. Tanmateix, la dinàmica actual de l’economia fa preveure que aquests resultats podrien revisar-se a l’alça.

La recuperació de l’economia catalana està impulsada per la demanda interna i pel bon comportament de les exportacions de béns i serveis. És, per tant, un model més equilibrat que no depèn només de la demanda interna. Les exportacions hi tenen un paper fonamental, com demostra el fet que entre el 2009 i el 2015 les vendes de béns a l’exterior han augmentat un 54% en valors corrents. Les exportacions catalanes –que el 2015 van créixer un 6,1% interanual (4,3% a Espanya)- ja representen el 25,5% de les exportacions de béns del total espanyol (el 46% dels productes químics i el 31% dels tèxtils). I tant el 2014 com el 2015, les exportacions d’alta tecnologia han liderat el creixement de l’economia, arribant a una variació del 10,5% el darrer any.

L’Informe també posa de manifest que Catalunya té una economia molt oberta i amb un important superàvit comercial (de l’11,5% del PIB el 2015), el tercer més elevat d’entre els països de la zona euro. És molt significativa la millora del saldo comercial amb l’estranger els darrers anys: aquest saldo era deficitari l’any 2000 (-4,6 % del PIB), el 2011 el superàvit era del 2,4 % del PIB, i el 2015 el superàvit és del 5,5 % del PIB.

Una altra de les dades que destaca en positiu és la recuperació de la indústria catalana que, si bé va patir amb més intensitat la crisi, ara creix 8 dècimes més que la mitjana de l’Eurozona, un 2,7% i un 1,9%, respectivament. Així mateix, és important assenyalar la millora de les expectatives i de la confiança tant dels empresaris com dels inversors estrangers. Dos exemples: durant el 2015 Catalunya va concentrar el 71% del capital risc internacional que es va realitzar a Espanya i la inversió estrangera va augmentar a Catalunya el 60%, davant del 17,8% registrat a Espanya.

El creixement de l’ocupació és una altra de les fites importants del 2015, amb un creixement (del 3,5%) del nombre d’afiliats a la Seguretat Social que dobla el creixement del 2014.

Reptes de futur: enfocar el creixement cap a una economia amb més valor afegit

L’Informe vol fer arribar un segon missatge: Catalunya té per endavant importants reptes. L’entorn internacional és dèbil i planteja nombroses incerteses que poden afectar, especialment, una economia oberta com la catalana.

En aquest sentit, l’Informe detalla un seguit de suggeriments a tall de conclusions que passen per enfocar el creixement cap a una economia amb més valor afegit. De fet, es destaca l’impuls de la productivitat com a principal determinant de creixement, a diferència del període expansiu previ a la crisi on l’acumulació de factors de producció (treball i capital) liderava el creixement.

Per augmentar el sostre de creixement potencial de l’economia catalana caldrà, però, fer esforços addicionals en àmbits tan importants com el capital humà, la recerca, la innovació, el marc institucional, la gestió de les infraestructures i les polítiques actives en el món laboral, entre d’altres.

La creació de més i millor ocupació és un dels objectius bàsics. L’any 2015 la taxa d’atur es va reduir fins a un 18,6%, la més baixa des del 2010, i durant el primer trimestre del 2016 continua amb aquesta tendència a la baixa en situar-se en un 17,4%. I la taxa d’ocupació de Catalunya millora l’any 2015 fins a un 63,1%, molt similar a la de la zona euro (64,5%). Tanmateix, la recuperació està beneficiant menys aquelles persones de més difícil ocupabilitat i que porten més temps a l’atur. Segons l’Informe, una de les claus per superar aquest repte és la formació.

Un altre dels aspectes clau per fomentar el cercle virtuós que existeix entre internacionalització, innovació i productivitat és aconseguir augmentar la dimensió del teixit empresarial català i eixamplar la base exportadora de Catalunya. L’Informe també proposa aprofitar el bon dinamisme de la indústria i el posicionament de Catalunya com a hub d’start-ups tecnològiques per ocupar un bon lloc en la revolució digital, coneguda com a Indústria 4.0.

Finalment, s’analitzen les finances de la Generalitat el 2015, on queda palesa la dissociació que hi ha entre la dinàmica positiva de l’economia i l’evolució dels recursos amb què compta la Generalitat.