Bernat Dedéu va publicar aquest article el 12 de juliol al seu bloc La torre de les hores i el reproduïm aquí comptant amb l’autorització de l’autor.
L‘últim alehop mental del processisme consisteix a repetir compulsivament que el Referèndum Unilateral d’Independència és una invenció delirant, pròpia del pit i collons, una mera repetició del 9N. Artur Mas ha marcat la pauta argumental i els diputats independents (sic) de Junts pel Sí repeteixen el ritornello com si fossin els segons violinistes disciplinats d’un ensemble barroc (avui mateix, l’il·lustre antic socialista Germà Bel).
La cosa és curiosa, sobretot perquè va ser el mateix Mas qui va repetir fins la sacietat que el 9N només havia estat una consulta ciutadana i no pas un referèndum, que exigeix com és lògic l’aplicació política d’un resultat. La curiositat es redobla quan, de fet, fou de nou l’antic president qui va repetir fins la sacietat que les darreres plebiscitàries havien estat “el referèndum que no ens han deixat fer” i “el vot de la nostra vida”. Així doncs, com pot entendre un nen de parvulari o com es digui avui en dia la cosa dels infants, els catalans ja hauríem votat la independència en una consulta consultiva, i perdó per la reiteració, i en unes posteriors eleccions referendàries.
Després d’haver-la votat dues vegades, ara se’ns diu que referendar-la per acabar-la aplicant és un disbarat monumental, amb excuses surrealistes (l’abstenció del NO, el problemes amb el cens, no arribar a un 60% del SÍ…) que invalidarien també aquest 9N que semblava immaculat. Posi vostè mateix, oh lector, el somriure al final del paràgraf.
És simptomàtic que intel·lectuals com Germà Bel comprin un argument insostenible consistent en de comparar un Referèndum que exigeix responsabilitat (en cas de victòria, però també en cas de derrota) amb una simple votació consultiva no vinculant. És preocupant, en definitiva, que tots aquells independents que en teoria anaven a les llistes de Junts pel Sí per pressionar els partits de cara a proclamar la secessió estiguin comprant-los els arguments més trinxeraires i barats del mercat de la retòrica. A base d’abaratir el debat, acabarem encarint l’acció política. Potser això, ai las, és precisament el que es busca.
Repetir falsedats com una màquina no fa res vertader. Fer i simular no és el mateix. El RUI no és un 9N. I prou de perdre el temps, us ho prego.
