Catalunya va participar aquest dissabte per primera vegada a l’Almedalsveckan, un festival polític que se celebra anualment a Suècia, a l’illa de Gotland, i que té prop de mig segle de tradició. El debat va girar entorn dels reptes que el procés català, pacífic i democràtic, planteja a la Unió Europea.

El procés català segueix generant interès en el pla europeu. L’Europahuset, on hi ha representats el Parlament Europeu i la Comissió Europea a Suècia, va convidar el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT) i la Generalitat de Catalunya a participar en un debat sobre el procés català cap a la independència: “The Catalan Case within the European Union”, en el marc del festival Almedalsveckan.

Albert Royo (Secretari General de DIPLOCAT) va fer èmfasi en la incapacitat del govern i el parlament espanyol de donar resposta a les peticions constants de la societat catalana de votar sobre la independència. Maria Badia (Directora General d’Afers Exteriors de la Generalitat) va recordar el pragmatisme que caracteritza la Unió Europea, que, “arribat el moment, trobarà la manera d’acollir Catalunya al seu si”. La investigadora doctoral Núria González Campañá (Universitat d’Oxford) va posar en dubte que un referèndum sigui la millor eina per decidir sobre la independència i va afirmar que, fora de la llei, “la democràcia es converteix en la tirania de la majoria”. Per a l’europarlamentària Bodil Valero (del partit suec Miljöpartiet), que es va declarar fervent defensora del dret a l’autodeterminació, “si els catalans decideixen independitzar-se, la UE hauria d’acompanyar el procés”. Tot plegat va anar precedit d’una presentació a càrrec de l’expert en multilingüisme Johan Häggman, sobre el caràcter creatiu, innovador i multilingüe de la societat catalana. El reputat periodista suec Herman Melzer va moderar el debat.

Partits polítics, societat civil, sindicats i ciutadans es reuneixen cada any a l’illa de Gotland durant tota una setmana per debatre sobre els temes més diversos, en un ambient festiu que té per missió apropar la política al ciutadà i enfortir la democràcia. Amb gairebé 4.000 debats i seminaris i una participació de prop de 35.000 visitants únics, enguany els temes dominants han estat el Brèxit i la crisi dels refugiats.