Imatge del CIE de Barcelona
Imatge del CIE de Barcelona (Fotografia: Jesús G. Pastor, un fotógrafo)

El Ministeri de l’Interior espanyol ha reobert el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona, malgrat que el consistori barceloní aquest matí n’havia ordenat el cessament d’activitat. L’Ajuntament havia recorregut a una argúcia legal per intentar aconseguir aquest objectiu: el centre no compta amb una llicència d’activitat i la instal·lació no compleix amb les normes de seguretat contra incendis. Quan, entre el 2004 i el 2005, es van fer les obres per reconvertir l’antiga comissaria de la Policia Nacional en un CIE, no es va renovar la llicència municipal ni es va adequar el pla d’emergències i evacuació en cas d’incendis al canvi d’activitat.

Fonts de la Delegació afirmen que el 5 de maig van rebre una notificació de l’Ajuntament on els comunicaven el cessament de l’activitat i els donaven un mes per regularitzar la situació i 15 dies per fer al·legacions en contra d’aquesta decisió. Però l’executiu espanyol no va tramitar la nova llicència d’activitat i va presentar al·legacions a la decisió de l’Ajuntament: les comissaries, segons la Delegació, no necessiten llicència. L’administració municipal, però, les va desestimar totes. Ara l’Ajuntament posarà en marxa l’expedient sancionador, que inclourà una multa. El ministeri de l’Interior podrà presentar al·legacions en contra de la multa però, si persisteix a mantenir el CIE obert, finalment es podria procedir a precintar-lo.

Què són els CIE?

Els centres d’internament per a persones estrangeres són centres no penitenciaris on s’interna les persones migrants que han estat detingudes per trobar-se en situació administrativa irregular –no tenir papers – abans de ser expulsades. En realitat, és una falta, ni tan sols un delicte, però l’internament es planteja com a garantia de la deportació. Actualment, a tota Europa hi ha 280 CIEs. D’aquests, dos són als Països Catalans: Barcelona i València. La llei només permet mantenir-hi els migrants un màxim de 60 dies. Si en aquest temps no han estat retornats, queden en llibertat, la qual cosa passsa la meitat de vegades.

El ple del Parlament català va aprovar el 23 de juliol del 2015 un conjunt de conclusions que marquen un precedent històric en l’àmbit de les polítiques migratòries. La major part de forces polítiques catalanes van votar a favor de la clausura dels centres d’internament d’estrangers, tret del PP i Ciutadans, que es varen oposar a donar suport a la mesura que reclama al govern espanyol la fi de la privació de llibertat de les persones migrants en situació irregular. Recordem que el control dels centres d’internament és una competència que depèn del Ministeri de l’Interior espanyol.