El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT) i la Universitat de Nàpols Frederic II organitzaren ahir al matí una jornada acadèmica sobre Catalunya a la ciutat italiana. Donà la benvinguda en nom de la Universitat el professor titular de Dret Constitucional Gennaro Ferraiuolo, que es mostrà sorprès pel fet que l’ambaixada espanyola a Itàlia els hagués obligat a canviar el títol de la jornada acadèmica. Originalment, aquesta duia el títol de “Moviments d’autodeterminació i secessió postcolonials a l’àrea europea: el cas de Catalunya”, però finalment s’acabà dient “La qüestió catalana”. “No volien referències al dret internacional”, va explicar Ferraiuolo. També donà la benvinguda als assistents Luca Bellizzi, delegat del Govern de la Generalitat a Itàlia, que parlà breument sobre la situació política actual a Catalunya.

L’ambaixada espanyola també fou qui va suggerir a la universitat napolitana que convidessin Josu de Miguel Bárcena, professor de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona. Un fet similar ja va passar fa mesos a Cracòvia, en què l’ambaixada va introduir un ponent de Societat Civil Catalana a una altra jornada acadèmica. Bárcena va defensar que dins la UE no hi poden haver secessions regionals que no estiguin contemplades per la legislació europea. Montserrat Guibernau, professora visitant al Departament de Polítiques i Relacions Internacionals de la Universitat de Cambridge, li va respondre que Catalunya té un estatus de “minoria permanent” i que per tant mai no podrà accedir a canviar la legislació espanyola.

En el torn de debat prengué la paraula el secretari de l’Ambaixada espanyola a Roma, Juan Claudio de Ramón, per explicar el contingut d’un document que varen repartir a tots els assistents amb el posicionament oficial del govern espanyol sobre la qüestió catalana.

Francesco Palermo, catedràtic de Dret Constitucional Comparat a la Universitat de Verona, va parlar sobre els procediments cap a l’autodeterminació, si existeix un dret a decidir i com exercitar-lo. Giuseppe Martinico, catedràtic de Dret Comparat a l’Escola Superior Santa Anna de Pisa, va parlar dels conflictes i tribunals existents en entorns multifederals. Enrico Milano, catedràtic de Dret Internacional a la Universitat de Verona, va analitzar la validesa i la complexitat del principi d’integritat territorial en el dret internacional. Daniele Amoroso, investigador de Dret Internacional de la Universitat de Nàpols, va fer una aproximació al cas català centrant-se en les qüestions jurídiques i polítiques relatives a l’autodeterminació i subratllà el rol proactiu que haurien de tenir les institucions europees com a mediadores en el conflicte.

Clogué l’acte Fulvio M. Palombino, catedràtic de Dret Internacional de la Universitat amfitriona, que féu referència al repte que suposa el cas català i a la necessitat d’abordar-lo des de la pluralitat, i anuncià la voluntat de tornar a tractar sobre el tema en el futur.

A continuació us deixem amb el document que va distribuir l’ambaixada d’Espanya a Roma i que fonamenta els seus arguments en la “indissoluble unitat de la nació espanyola”.

160630_DocumentAmbaixadaEspRoma_ES