RUI per DUI

image_pdfimage_print

El referèndum unilateral d’independència va tenir sentit al 9N el qual va acabar sent un “bluff” perquè ni ERC, CDC ni CUP, a part de no donar-li garanties democràtiques, tampoc li van donar vinculació política. És a dir, van ser ells els que van tenir l’oportunitat per desobeir a l’estat espanyol i no ho van fer. El gran problema ara mateix és una qüestió de confiança. Després d’obeir més de 50 sentències del tribunal constitucional, després que Artur Mas prometés un referèndum vinculant per acabar quedant-se en res, quanta població es mobilitzarà i fins a quin punt servirà perquè la resta d’Estats que NO et volen reconèixer ho facin? Les mateixes persones que no han desobeït mai seran capaces de controlar el territori per la força? Els drets fonamentals entesos com a principis universals estan bé com a filosofia, i personalment els defenso, però això no implica que els altres Estats també ho facin ja que vivim clarament dominats per corrents positivistes que poden frenar aspiracions 100% legítimes. No oblidem que al món occidental impera la “Rule of Law”, l’imperi de la llei, i que la independència és il·legal. Cap Estat democràtic existent renunciarà a la jerarquía normativista proposada per Kelsen, filòsof i jurista de referència, sense que es vegin obligats a fer-ho. El que Kelsen propugnava és la creació de normes en base a altres normes que tinguin vigència gràcies a que es relacionin amb alguna altra norma de rang superior. És a dir, si els “processistes” es pensen que reclamant que es deslegitimin valors constitucionals com per exemple els relacionats amb la “unidad de España” per deixar pas a un arbitrarisme vist com a punt de partida de la inestabilitat i subjectivime pel que fa a la resolució de diferents casos, és perquè no entenen el funcionament jurídic de la resta d’Estats o perquè simplement menteixen.

Si el que es vol és jugar de debò el que caldria primer és un cop d’efecte real per dotar a la població de confiança; òbviament tornar a fer un referèndum seria l’excusa perfecta per intentar repetir allò que no van saber o voler fer el 9N. Per què caure en el mateix parany i perdre més temps quan estan legitimats per fer la DUI, allò que suposadament portaven al programa, tenint 72 diputats, i podent celebrar un referèndum ratificatori posterior?

Per la Declaració Unilateral d’Independència realment només és necessària la voluntat de proclamar-la i una majoria darrera per tal de dotar-li vincularitat al resultat. En primer lloc, perquè et reconeguin els altres estats, i en segon, per tal de poder exercir el control efectiu de del territori. Un Parlament amb 72 diputats t’acredita si més no per tal d’iniciar el procés. Els partidaris del ´EU referendum´, especialment David Cameron, no sabien quin seria el resultat del referèndum, però tot i així es van arriscar a donar veu als ciutadans, tot i així respectant la llei. Si realment volem comprovar quin pes té l’independentisme a Catalunya i volem resultats vinculants pel país, un referèndum que va en contra la ‘Rule of law’ dificulta l’atenció en els resultats i el farà menys vinculant perquè tal i com hem dit, els altres Estats procuraran no posicionar-se contra Espanya i la llei si no existeix un motiu real de pes que pugui desestabilitzar els mercats. Només exercint la força s’aconseguirà que la resta d’Estats es mullin degut a que cap Estat entrarà gratuïtament en conflicte amb un altre Estat, és evident aleshores que amb excuses com el RUI s’està post-posant el inevitable. Si el que es vol és fer la independència, un 9N 2 condueix al fracàs més absolut: la negativa per part de l’Estat espanyol, la promesa de proclamació d’independència que no es compliria, la manca de força degut a un país que no té les estructures d’Estat preparades, un govern que ha anat sempre de farol, la no mobilització del “no” el dia de la votació i sobretot, la repetició d’una fórmula que ja s’ha vist que no ha funcionat, tots aquests són motius de pes per pensar que aquells que ens prometen el tot, acabaran deixant-ho en res.

Publicitat

Una majoria parlamentària en cap cas hauria de suposar un fre. Si el que volen és evitar l’inevitable, la DUI, poden continuar inventant-se excuses i repetir fórmules com han anat fent fins ara. Si el que volen és fer la independència, jo ho tinc clar, DUI ara o que vegin com l’independentisme va caient a mesura que es van incomplint acords i l’economia espanyola es va recuperant.

Si el que es vol és la independència, la declaració unilateral és l’únic camí per saber realment fins a on es pot i s’està disposat a arribar. Mentre es repeteixin fórmules ja fracassades i pensades pels mateixos protagonistes de sempre, el destí que ens espera és el mateix que el del passat.