Carta als companys de la CUP

image_pdfimage_print

Benvolguts companys. D’ençà que vau tombar els pressupostos del govern estic profundament decebut, m’heu fallat. I no només per l’engany i el frau al no fer allò que hom havia signat. Sinó per trencar l’herència que vàreu rebre de l’MDT.

M’adreço a vosaltres per l’astorament que em va produir veure les formes totalment fora de lloc en què us vàreu adreçar la nit de dimarts per comunicar el resultat de la reunió de la direcció. Per cert, una profunda esquerda entre les dues ànimes de la CUP, un nou empat desfet pel vot d’organitzacions trosquistes sense militància ni tradició catalanista astutament col·locats en llocs claus de la direcció. Els somriures i copets que els mitjans gràfics varen transmetre, no només traspuava tantsemenfotisme o el hihi-haha absurd, sinó una rebequeria infantil que em fa tornar-vos a dir que el Peter Pan revolucionari on us heu col·locat us resta tota credibilitat. I sobretot en veure el rostre de sorpresa i estranyament expressat pel company Joan Garriga “Nana” pel discurs solemne del President en què va proposar de sotmetre’s a una moció de confiança. Normal, si es té en compte que el pacte signat incloïa el cap de President de la Generalitat, Artur Mas.

Em sap greu, i molt, el ridícul fet per mi mateix, quan vaig escriure i fer creure a tothom que la CUP pressionaria, i molt, però com a revolucionaris farien bona la paraula donada. Mireu, i permeteu-me parlar en primera persona. Des que vaig entrar a militar a les JRC cap allà el 1976, fins avui, m’he mantingut fidel a dos principis:

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
  • El primer, la lluita per l’alliberament nacional i de classe dels Països Catalans, àdhuc amb les armes, la repressió i la presó. I mai me n’he desdit, amb totes les conseqüències que això pot comportar.
  • El segon, la paraula donada és sagrada, perquè com a treballador i revolucionari, no tinc riqueses i sóc profundament ric amb honor, per això la fortalesa de la revolució rau en l’honor dels seus membres i la paraula d’honor donada és inqüestionable.

Com a independentista i patriota vaig sentir un dolor immens en veure com els partits feixistes espanyolistes i lerrouxistes, escarnien al President de la Generalitat i amb ell a tot l’independentisme. Per ser-ne més conscients de la profunda ferida feta a la societat catalana és la primera vegada en tres cents anys que la nació catalana té un govern netament independentista compromès amb la llibertat de la pàtria. I la vostra inconsciència l’ha posat en perill front al espanyols i els partits voltors feixistes i lerrouxistes minoritaris, als quals els heu donat aire absurdament.

L’Esquerra Independentista (EI) és imprescindible pel procés, però avui per avui no està a l’alçada del moment històric. Toca fer canvis profunds en l’estructura; dimissions de molts i redreçar al rumb per paliar la confiança que l’actual actitud irresponsable de la direcció ha dilapidat. I creuar els dits per ser-hi a temps.

Fins el setembre és un temps més que raonable per fer acte de contrició i una assemblea general per arribar al setembre amb una direcció correcta en el dur camí cap a la república catalana. Si això no es fa, la CUP corre el greu perill de l’autodestrucció irreversible i, amb ella, l’herència rebuda de l’MDT que amb sang, suor, presó, exili i llàgrimes vàrem forjar. I aquest fet no ens el podem permetre de cap manera.

M’acomiado profundament dolgut però amb l’esperança en la gent del meu poble i confiat d’aconseguir l’anhelada República Catalana.

Fredi Bentanachs Chalaux, ex militant de Terra Lliure i de l’MDT.

2 COMENTARIS

  1. Mentre a la CUP actual una part de la junta tingui el futur resolt no necesitarán lluitar socialment!
    Felicitats per el escrit, identifica molt del meu pensament i alguns amics igual de desaguts amb aquestos nens que jugan a res i confondre

Comments are closed.