Les primàries als EUA (2/2): “#FeelTheBern”

Les eleccions primàries als Estats Units (i 2)

Feel the Bern” és l’eslògan/hashtag més popular de la campanya de primàries per a les eleccions presidencials americanes del proper novembre. Vol dir “sent el Bern” (abreviatura del nom de pila de Bernie Sanders, el precandidat demòcrata que ha desafiat Hillary Clinton), però es pronuncia igual que “feel the burn” (sent la cremada). El veterà senador per l’estat de Vermont, independent fins el passat novembre (el congressista independent que més temps ha exercit de tota la història dels EUA), s’ha convertit en protagonista indiscutible de les primàries.

Al Partit Demòcrata la nominació semblava cosa feta per Hillary. Després de perdre les primàries contra Obama el 2008, era la “candidata inevitable” del partit blau, on les poques figures capaces d’intentar-li fer ombra van renunciar aviat a presentar-li batalla. Ningú esperava un convidat sorpresa que pogués esguerrar la festa de Hillary, i encara menys un polític de 74 anys que s’autodefineix com a “socialista” (raresa absoluta als EUA), amb un discurs d’enfrontament radical amb les grans corporacions financeres de Wall Street, i una plataforma que inclou sanitat universal, augment del salari mínim federal fins a 15$ l’hora, matrícula gratuïta a les universitats públiques, aproximació pacifista a la política internacional, prohibició del fracking, grans inversions públiques en infraestructures de ressonàncies rooselvetianes…un programa socialdemòcrata habitual a Europa, però que el situa a l’extrema esquerra del panorama polític americà.

Ara fa mig any, res no feia sospitar que Bernie pogués significar cap amenaça per a la nominació de Hillary. Com a molt, jugaria el paper d’animador de les primàries que sovint han representat candidats de l’ala esquerra del Partit Demòcrata, que insuflen energia entre les bases més progressistes del partit però que aviat s’esvaeixen davant dels candidats avalats per l’aparell. Però no: ha aguantat fins el final, ha mobilitzat simpatitzants com cap altre candidat en aquesta campanya (amb tot de mítings massius), ha guanyat les primàries a 20 estats, ha escombrat entre els joves i ha aconseguit el 46% dels delegats en joc fins ara.

Bernie s’ha mostrat especialment fort entre els joves, els homes, els treballadors blancs i els independents (en aquells estats, com Califòrnia, on les primàries són obertes, i els independents poden votar al costat dels demòcrates registrats). En canvi, ha tret pitjors resultats entre les minories (molt especialment els negres), les dones i els votants de més de 45 anys, grups que han votat molt majoritàriament Hillary.

Hores d’ara, Hillary guanya Bernie per 268 delegats, i en falten 781 per assignar a les primàries que encara no s’han celebrat (475 a Califòrnia). Això vol dir que Bernie n’hauria de guanyar més de les 2/3 parts per superar-la, cosa impossible a la pràctica. Però hi ha 712 “superdelegats” (delegats nats, que ho són pel càrrec públic o de partit que ocupen), que són els qui realment decidiran la nominació. L’estratègia de Bernie, hores d’ara, passa per guanyar Califòrnia i totes les altres primàries del rush final excepte la de New Jersey, on es dóna per segura la victòria de Hillary, la qual cosa li donaria una una aurèola guanyadora de grans dimensions, i ajuntar això amb les enquestes que, una darrere l’altra, li donen molt millors resultats que a Hillary quan l’enfronten amb Trump per presentar-se davant dels superdelegats (la gran majoria dels quals donen suport hores d’ara a Clinton) i dir-los: “nois, vosaltres mateixos, podeu triar un candidat guanyador contra Trump o una candidata que no té, ni de bon tros, la victòria assegurada”. (Ara mateix, la mitjana de les enquestes dóna a Hillary un avantatge d’1,5 punts sobre Trump, mentre que Bernie el guanya per 10,4 punts).

El proper dimarts es desvelaran moltes de les incògnites de les primàries demòcrates. Si Bernie guanya Califòrnia i gairebé tota la resta, la pressió sobre la direcció del Partit Demòcrata fins a la convenció de Filadèlfia de finals de juliol serà immensa. Només que Hillary guanyi Califòrnia, la disputa per la nominació del Partit Demòcrata s’haurà acabat definitivament, i el país entrarà de ple en la campanya electoral de les presidencials de novembre. Un nou espectacle que també promet.