El passat dia 11 de maig els membres de Constituïm vam tenir l’honor de ser rebuts per la Presidenta del Parlament, M.H. Sra. Carme Forcadell i lliurar-li el resultat final dels nostres treballs.
Han estat quinze mesos d’un treball intens i apassionant. Un grup de disset persones, enormement heterogeni en edat, professió, ideologia i procedència geogràfica hem estat capaços de treballar plegats per aconseguir redactar un text constitucional consensuat entre nosaltres, i que alhora conté l’esperit de la gran majoria de les més de tres mil quatre-centes aportacions ciutadanes recollides.
En la segona fase que ara comença pretenem donar conèixer el text, debatre’l i recollir les opinions tant dels ciutadans com d’experts. Es tracta d’aconseguir que tothom el conegui, i debati sobre el seu contingut i, un cop recollit el sentiment majoritari, el faci seu. Perquè només del debat obert pot sorgir una futura Constitució de la República vertaderament transversal i, per tant, apta per a tothom.
Crec que cal destacar la gran diversitat del grup de redactors (i lògicament també de les aportacions ciutadanes) perquè aquest serà un valor important per a la segona fase que ara comença. Cap dels disset redactors, i jo el primer, està plenament satisfet amb la totalitat del text. Tots hauríem fet una Constitució més o menys diferent: en alguns punts reconeixem clarament la nostra mà, però en d’altres potser hauríem escrit un text similar i encara en alguns, pocs, una cosa molt diferent. Però és que d’això es tracta: ningú no n’està del tot satisfet, però aquest és el preu indispensable per fer un text acceptable per tothom. Una Constitució, no ho oblidem, ha de ser un text vàlid per a tothom, sigui quina sigui la seva opció política i ha de permetre governar amb comoditat a qualsevol majoria que el ciutadans triïn a les urnes; altrament no és una autèntica Constitució. Cal que contingui el “mínim comú denominador” amb el que tothom s’hi pugui sentir prou còmode i el preu que cal pagar per a això és que ningú s’hi reconegui del tot, encara que tothom s’hi troba més o menys reflectit.
Per això és important el debat que ja ha començat. En alguns dels punts més vistosos com ara el tractament que cal donar a la llengua castellana o la qüestió de l’exèrcit ja s’han expressat opinions a favor i en contra, algunes força contundents. I estic segur que a mesura que el text vagi essent conegut, el debat s’ampliarà. Perquè el text conté moltes idees i propostes noves, radicalment diferents de la nostra realitat política i institucional actual, que sens dubte han de generar més debat. Estic pensant, per exemple, en la importància donada als aspectes ecològics, al funcionament de la justícia i als mecanismes de radicalitat democràtica que incorpora.
No entraré ara en el debat: temps hi haurà per fer-ho. Només dir que el debat és bo i que les opinions contràries són sempre benvingudes perquè o bé representen una aportació que millora el text o bé són una oportunitat de reflexió que referma la bondat de la solució triada. En qualsevol cas, són un tresor que cal aprofitar.
Per això faig aquesta crida oberta a tothom: llegiu la nostra proposta, reflexioneu-hi, debateu-la, i feu propostes. Només així podrem aconseguir el que de veritat ens importa a tots: que el dia de la veritat tinguem la millor Constitució possible.
