El grup internacional d’investigadors que ha estat estudiant la cova occitana de Borniquèl (en francès, Bruniquel) ha conclòs que la composició de 400 estalagmites en cercle que hi ha en una de les sales va ser realitzada de forma intencionada pels neandertals fa uns 176.000 anys. Al costat d’aquesta composició, s’han trobat restes de foc que proven que aquests homínids dominaven la tècnica abans de l’arribada de l’home modern fa 40.000 anys. No obstant això, encara es desconeix l’ús que els neandertals li van donar a aquestes estructures.

La cova, que està en una propietat privada i no es pot visitar, va ser descoberta el 1990. El 1995, un equip de científics i espeleòlegs havia determinat a partir de la datació per carboni 14, una edat mínima d’almenys 47.600 anys (el límit de la tècnica) d’un os cremat. És a partir del 2013 que un equip d’investigadors ha llançat una nova sèrie d’estudis i anàlisis.

Ara, els experts han calculat que la composició té uns 176.000 anys, període que correspon amb la presència dels primers neandertals (Homo neanderthalensis) a Europa, i uns 140.000 anys abans de l’arribada de l’home modern al continent.

“Hem realitzat prop de 15 datacions i totes apunten a 175.000-176.000 anys d’antiguitat, i això es deu a la calcita que recobreix aquestes estructures, que és un material molt antic. Però a Europa, en aquestes dates, només vivia una espècie del gènere Homo, els neandertals. Només poden haver-ho fet ells “, explica a Sinc Jacques Jaubert, coautor del treball i professor de Prehistòria a la Universitat de Bordeus a França.

La descoberta ha estat publicada a la revista Nature aquest 25 de maig.

Recomposició en 3D de la composició d'estalagmites. En tots els anells s'han trobat restes de foc sense poder determinar-ne la funció. / Xavier Muth - Get in Situ, Archéotransfert, Archéovision -SHS-3D, base photographique Pascal Mora
Recomposició en 3D de la composició d’estalagmites. En tots els anells s’han trobat restes de foc sense poder determinar-ne la funció. / Xavier Muth – Get in Situ, Archéotransfert, Archéovision -SHS-3D, base photographique Pascal Mora