El Govern ha aprovat aquest matí el Projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat per al 2016. El vicepresident del govern i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, s’ha traslladat posteriorment al Parlament per lliurar els comptes a la presidenta de la Cambra i presentar-los als grups parlamentaris.
Els pressupostos de la Generalitat per a aquest exercici situen el límit de despesa en 23.747,2 milions d’euros, un 1,5% més que l’any passat. Tanmateix, la reducció dels interessos del deute respecte del 2015 permet que la despesa dels departaments en aquest exercici augmenti en 1.113,4 milions, un 5,3% més. El 78,5% d’aquest increment, 874,3 milions, es destina a finançar polítiques vinculades a l’estat del benestar, incloent-hi el pla de xoc, xifrat en 285 milions. En conjunt, la despesa social concentra el 73,6% del pressupost del 2016.
Ingressos estancats
Els ingressos no financers de la Generalitat creixen sobretot com a conseqüència de la liquidació de la bestreta del model de finançament corresponent a l’any 2014, que aleshores el Govern espanyol va subestimar en 1.407M.
No obstant això, es constata un estancament dels ingressos de la Generalitat malgrat la millora notable de l’economia catalana i dels esforços que ha fet darrerament el Govern per obtenir nous ingressos. En aquest sentit, la pèrdua anual d’ingressos derivada de l’anul·lació per part del Tribunal Constitucional de noves figures tributàries creades pel Govern ascendeix a 856 milions d’euros. Amb tot, els comptes d’aquest any sí preveuen ingressos per valor de 30M corresponents a l’impost sobre els habitatges buits i a l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicació electrònica, ambdós suspesos cautelarment pel TC però sense sentència ferma.
El Govern espanyol continua imposant a Catalunya un objectiu de dèficit injust i esbiaixat (0,7% del PIB), inferior en sis dècimes al que li correspondria d’acord amb els criteris de la llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (1,31% del PIB).
El capítol d’ingressos ha estat un dels més polèmics en el període previ a la presentació del projecte de llei de pressupost. Tot i que el programa electoral de Junts Pel Sí no preveia cap reforma fiscal en els principals imposts catalans, el mes passat Junqueras va esmentar la possibilitat d’augmentar el tram autonòmic de l’IRPF i l’impost de successions i el de patrimoni, cosa que CDC va refusar. Pocs dies després, la CUP, el soci de JxSí al Parlament, reclamava rebaixar l’IRPF a les classes mitjanes i baixes i apujar-lo a les classes benestants; a més, vol que l’impost de successions recuperi els nivells del tripartit i convertir l’impost de patrimoni en un impost sobre les grans fortunes. La CUP també demana que s’hi incloguin els imposts anul·lats pel Tribunal Constitucional espanyol, com ara el de dipòsits bancaris, el d’emissió de gasos de la indústria, el de les nuclears i el d’aviació comercial.
Sostenibilitat financera
Els comptes del 2016 mantenen el compromís del Govern de Catalunya amb la sostenibilitat de les finances públiques i la contenció del deute. Entre 2010 i 2015, la Generalitat ha assumit el 10,2% de tot l’ajust del dèficit efectuat pel conjunt d’administracions públiques de l’Estat en aquest període, un gran esforç que gairebé duplica el que li correspondria pel seu pes en la gestió de la despesa pública (5,8% del total). Tot i que el deute de la Generalitat continuarà augmentant el 2016, l’esforç sostingut per reduir el dèficit permet que la taxa de creixement de l’endeutament torni aquest exercici a nivells anteriors a la crisi.
Marc macroeconòmic
Pel que fa al marc macroeconòmic, es preveu que l’economia catalana continuï evolucionant favorablement, amb un creixement previst del PIB del 2,9% el 2016 i del 2,7% el 2017, unes taxes superiors a les de les principals economies europees. Destaca l’aportació positiva de la demanda interna, gràcies al creixement de la despesa en consum de les llars, de la formació bruta de capital i, en menor mesura, del consum de les administracions públiques. Catalunya es consolida com una economia dinàmica i oberta, amb un comportament molt positiu de les exportacions i una elevada capacitat d’atracció estrangera.
