Percentatge de remuneració d'assalariats respecte els principals ingressos de les llars. 2013
Percentatge de remuneració d'assalariats respecte els principals ingressos de les llars. 2013

El Barcelonès continuava sent la comarca catalana amb la renda per habitant més elevada, amb 18.100 euros l’any 2013, i superava en un 11,8% la mitjana catalana, que era de 16.200 euros per habitant. La seguien el Baix Llobregat (17.000 euros), el Vallès Occidental (16.600 euros) i el Ripollès (16.500 euros). La resta de comarques se situaven amb un nivell de renda inferior a la mitjana catalana, encapçalades pel Montsià i el Baix Ebre, amb 11.200 i 12.100 euros per habitant i un 30,6% i 25,1% de renda inferior a la mitjana, respectivament.

L’any 2013 la renda per habitant a Catalunya disminueix un 0,6% respecte a l’any anterior. Aquest descens es produeix a la majoria de les comarques catalanes, excepte al Baix Llobregat (on augmenta un 1,6%), seguida amb menys intensitat pel Ripollès (0,7%), el Tarragonès (0,6%) i, finalment, per l’Alt Camp, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, amb un augment del 0,4% en cadascuna d’aquestes. Entre les comarques que han registrat reduccions del nivell de renda per càpita destaca el Pla de l’Estany, la Ribera d’Ebre i el Moianès, amb disminucions anuals superiors al 5%.

La remuneració d’assalariats era el principal recurs de les famílies a totes les comarques, excepte a la Terra Alta. El Gironès era la comarca que tenia una remuneració d’assalariats més elevada respecte dels principals ingressos (63,4%, és a dir 4,2 punts per sobre la mitjana catalana), seguida del Tarragonès (62,7%) i el Baix Llobregat i l’Aran, totes dues amb un 61,6%.

En relació amb l’excedent brut d’explotació, la Terra Alta destacava com la comarca on aquests ingressos eren el principal recurs de les famílies, amb un 38,8%. El Pallars Sobirà i les Garrigues també tenien un percentatge elevat, amb un 32,6% i un 32,1%, respectivament, i superaven de molt la mitjana catalana, que se situava en el 19,8%.

El Berguedà era la comarca on els ingressos procedents de les prestacions socials eren més elevats (32,4%), onze punts per sobre de la mitjana de Catalunya (21,0%). La seguien el Montsià (27,6%) i la Terra Alta (27,1%). En sentit contrari hi havia l’Aran (13,7%) i la Cerdanya (14,5%).

L’anàlisi per municipis mostra que Sant Cugat del Vallès (amb 20.500 euros per habitant) era el municipi amb el nivell de renda més elevat, un 26,6% superior a la mitjana catalana. El seguien Sant Quirze del Vallès (que també pertany a la comarca del Vallès Occidental) i Sant Just Desvern (Baix Llobregat), amb una renda per habitant de 19.900 euros. A l’altre extrem, hi havia vuit municipis que tenien una renda per habitant entre 10.000 i 11.000 euros, i se situaven un 30% per sota de la mitjana catalana: Ulldecona, Lloret de Mar, Castelló d’Empúries, la Sénia, l’Ametlla de Mar, Alcanar, Roses i Deltebre.

La renda familiar disponible bruta (RFDB) és la macromagnitud que mesura els ingressos dels quals disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi. Aquesta renda no només depèn dels ingressos de les famílies directament vinculats a la retribució per la seva aportació a l’activitat productiva (remuneració d’assalariats i excedent brut d’explotació), sinó que també està influïda per l’activitat de l’Administració pública mitjançant els impostos i les prestacions socials. Per tal d’elaborar la renda familiar disponible bruta per habitant, es prenen com a referència les estimacions de població a 1 de juliol realitzades per l’Idescat.