Conferència a la London Academy of Diplomacy de SiJ | SiJ
Conferència a la London Academy of Diplomacy de SiJ | SiJ

Les traves posades des de l’estat espanyol perquè Catalunya no pugui explicar al món el procés català només fan que incrementar. Tot i això, la societat catalana no cessa en els seus intents i precisament, dimarts passat, Sobirania i Justícia en va ser un clar exemple. What’s going on in Catalonia? Era el títol del acte que des de la associació es va organitzar a la London Academy of Diplomacy. Els possibles escenaris futurs i l’immobilisme espanyol van centrar bona part de la conferència. Els ponents van acostar la realitat catalana a un nodrit públic anglès molt participatiu i interessat en la temàtica.

Isabel-Helena Martí, presidenta de Sobirania i Justícia, juntament amb Brendan Simms, director del Project for Democratic Union van ser els encarregats de donar el tret de sortida al col·loqui.

La primera ponent convocada l’esdeveniment, Montserrat Guibernau, professora de la Universitat de Cambridge, va fer un recorregut històric fins al moment actual, tot destacant les darreres manifestacions catalanes. La manca de reconeixement de Catalunya com a nació fou el punt que Guibernau considerà clau en la incapacitat de convivència d’ambdues parts. Tot i la seva voluntat que Catalunya esdevingui un nou estat, va advertir que el procés pot ser molt llarg i que el reconeixement exterior trigarà més anys del què s’espera.

Antoni Castells, catedràtic de la Universitat de Barcelona i exconseller d’economia, va ser el següent en prendre la paraula. La Constitució Espanyola de 1978 i els efectes que se’n deriven varen ser els temes principals de la seva intervenció. Seguint amb la línia de Gibernau va evidenciar que el no reconeixement de l’estat espanyol com un territori plurinacional, en la Carta Magna, és un dels problemes d’integració entre Catalunya i Espanya. Entén que la situació que Catalunya està vivint va més enllà d’un mer afer intern ja que esdevé un conflicte purament democràtic.

Per últim, l’economista Miquel Puig, va aportar la visió més optimista de la taula explicant que el referèndum català tindrà lloc en algun moment o altre. Segons ell l’estat espanyol no podrà obviar sempre l’opinió pública catalana. Va parlar d’amor, por i interès i com aquestes tres sensacions, que els catalans tenien, han evolucionat des de la firma de la Constitució Espanyola de 1978 fins actualment amb la voluntat d’esdevenir un estat propi.

Mònica Morros Serra, responsable de comunicació de Sobirania i Justícia