Presentació del projecte de constitució
Presentació del projecte de constitució

Constituïm va lliurar ahir a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, la seva proposta constitucional, la primera sorgida de la societat civil. No és la Constitució definitiva, sinó un text articulat que pretén facilitar el debat entre els ciutadans en el que -segons Constituïm– actual procés constituent. Per a l’elaboració d’aquest projecte s’han tingut en compte les més de 3.400 aportacions que va fer la ciutadania a través d’internet i fòrums diversos que es feren arreu del país.

El text ha estat treballat durant 15 mesos per 17 persones de diferents àmbits que no es coneixien prèviament i que van coincidir durant la presentació, al gener del 2015, de les dues propostes constitucionals presentades a l’Ateneu Barcelonès. Aquest text constitucional comença ara la seva segona fase. L’objectiu és posar-lo a un segon debat públic a nivell nacional, amb presentacions arreu del territori i internacionalment. Així mateix, aquest mes de juny rebran el text representants de la Comissió de Venècia, l’òrgan consultiu d’experts independents en el camp constitucional, que avaluen textos constitucionals i la seva adequació en el context dels tractats internacionals. Totes les aportacions i canvis que es proposin, tant els provinents de la ciutadania, com d’experts i catedràtics europeus i americans, es faran arribar al Parlament de Catalunya per al seu debat.

Quant a les reaccions sobre la presentació de la proposta de Constitució, cal esmentar que la portaveu del govern de la Generalitat, Neus Munté, avui en una entrevista a Onda Cero ha dit que es tracta d’un document privat que ‘no té valor jurídic ni polític’. I ha afegit que s’han presentat moltes propostes de constitució per part d’entitats i encara n’hi haurà més. Tanmateix ha volgut deixar clar que la proposta oficial ‘haurà de ser feta pel Parlament que tingui aquest encàrrec’ i comptar amb un procés constituent en què participin els ciutadans.

Articles destacats

  • Catalunya es constitueix en Estat lliure, sobirà, democràtic, social, ecològic i de drets.
  • El català és la llengua nacional i oficial de Catalunya. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua d’aquest territori i és oficial a Catalunya.
  • Els ciutadans d’altres estats amb nexes culturals i lingüístics comuns amb Catalunya poden optar per la nacionalitat catalana sense haver de renunciar a la seva.
  • Sistema presidencialista. El president de la República i de la Generalitat és escollit cada cinc anys, renovable una sola vegada, mitjançant circumscripció única a tot Catalunya. El president és revocable.
  • La circumscripció electoral és la comarca, tret de Barcelona, on la circumscripció és el districte. El número de diputats del Parlament és variable. El sistema electoral és de representació directa, de llistes obertes i a una sola volta.
  • Separació de funcions. El President de la Sala de Garanties Constitucionals i Drets Humans (que és també el President del Tribunal Suprem) i el Fiscal superior seran elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, amb circumscripció única per tot Catalunya. La funció judicial té un pressupost propi, que aprova anualment el Parlament. Aquest pressupost està sotmès a criteris de suficiència, transparència i proporcionalitat i el seu import no pot ser mai inferior al percentatge del PIB que es determini per tal de garantir la independència de la funció judicial.
  • Existència de 4 sindicatures: Sindicatura de Greuges, de Comptes, d’Ecologia i Electoral.
  • Catalunya s’estructura en municipis i comarques. La vegueria és la divisió territorial que adopta la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis. Els alcaldes tenen un mandat de cinc anys. Els diputats i els síndics de greuges, de comptes i d’ecologia s’escullen en una tercera elecció, cada cinc anys.
  • La ciutadania pot instar la convocatòria d’un referèndum de revocació de qualsevol treballador públic o càrrec no electe, en el cas que desatengui o faci deixadesa greu de les seves funcions o perjudiqui directament el funcionament dels serveis públics.
  • L’Agència Nacional de Seguretat i Defensa és la institució encarregada de garantir la seguretat i defensa dels ciutadans i del territori de Catalunya. L’Institut Internacional de Pau i Treva de Catalunya, dotat d’un cos professional especialitzat, es dedicarà a la recerca i aplicació de mètodes no violents d’intervenció i de resolució de conflictes armats.
  • Es garanteix a totes les persones el dret de viure amb dignitat el procés de la mort, a rebre un tractament adequat al dolor i a cures pal·liatives integrals. La llei regularà les condicions, requisits i garanties per a la pràctica de l’eutanàsia.
  • Les persones, individualment i col·lectiva, tenen dret als béns comuns naturals de Catalunya. Tothom té el dret de fer ús dels materials, tant minerals com fòssils, del subsòl. Totes les activitats productives i econòmiques s’han de sotmetre al principi de precaució, sempre que puguin afectar el medi natural, i se n’ha d’avaluar, amb caràcter permanent, l’impacte ecològic.
  • Es declara nul de ple dret i completament derogat el Decret de Nova Planta de 16 de gener del 1716 i la Constitució Espanyola de 27 de desembre del 1978.