La Plataforma per la Llengua ha presentat un document comparatiu de dos models lingüístics possibles en un futur Estat català: català i castellà oficials i només català oficial però amb reconeixement de drets del ciutadà en l’ús del castellà.

Mitjançant un quadre explicatiu que compara dos models lingüístics -català i castellà oficials i només català oficial però amb reconeixement de drets del ciutadà en l’ús del castellà- la Plataforma ha creat una ficció orientativa que pot ajudar a entendre què podria passar en cada supòsit. El document porta per títol Conseqüències de diferents models en el reconeixement oficial de llengües en una República Catalana i és la segona part d’un altre document sobre oficialitat i reconeixement que l’organització ja va publicar el novembre del 2015: Com reconeixen l’oficialitat de llengües els països del nostre entorn. Models per a una futura República de Catalunya.

Atès que el debat que motiva el document és si el castellà hauria de ser llengua oficial o no, la taula no inclou la llengua occitana. Tanmateix, cal tenir present que en un futur estat és indispensable afegir l’oficialitat d’aquesta llengua i totes les implicacions que se’n deriven, tot depenent, és clar, del model polític previst per a la relació entre l’Aran i Catalunya.

Amb aquests dos documents, més enllà de voler entendre què passaria si castellà i català fossin oficials, també es volen facilitar al ciutadà eines de reflexió sobre el futur estat bo i responent preguntes com: què vol dir que una llengua és oficial o cooficial?; què vol dir que una llengua té usos oficials o amb validesa oficial?; hi ha països sense llengua oficial?; quines fórmules o expressions utilitzen els estats per fer oficial una llengua?; en funció de quins paràmetres es decideix que una llengua es fa oficial?; hi ha països amb més d’una llengua oficial?