El Ple del Tribunal Constitucional, després de l'onzena renovació (2013)
El Ple del Tribunal Constitucional, després de l'onzena renovació (2013)

El Tribunal Constitucional avui ha declarat inconstitucional i nul per unanimitat l’art. 34 de la llei 2/2015 d’onze de març de la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya que permet l’increment de la despesa pública en matèria de personal. La sentència, resultat de l’estimació del recurs presentat pel govern espanyol, determina que aquesta previsió contradiu el que disposa la Llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2015, que expressament prohibeix “qualsevol despesa en matèria de personal que comporti un increment global de la massa retributiva autoritzada per al 2015” i per tant “vulnera competències exclusives de l’Estat”.

La sentència esmenta que, segons la doctrina constitucional, “l’Estat pot establir mesures de contenció de la despesa pública fins i tot quan aquestes mesures incideixin en l’autonomia pressupostària de les comunitats autònomes. I continua: “Això és així perquè l’autonomia financera que la Constitució reconeix a les comunitats autònomes ha d’exercir-se ‘d’acord amb els principis de coordinació amb la Hisenda estatal’ com estableix l’art. 156.1 CE i a les competències que atribueix a l’Estat l’art. 149.1.13 CE , i ha d’acomodar a les ‘mesures oportunes que adopti l’Estat tendents a aconseguir l’estabilitat econòmica interna i externa, tota vegada que a ell correspon la responsabilitat de garantir l’equilibri econòmic general”.

El mateix “alt tribunal” també avui ha declarat nul·la la llei del règim econòmic matrimonial de la Generalitat Valenciana, aprovada el març del 2007 i en vigor des del 2008, després d’un recurs interposat pel govern espanyol. L’anul·lació ha rebut deu vots favorables i un de contrari.

Aquesta és la primera sentència sobre les tres lleis del dret civil valencià que el govern espanyol ha impugnat. Al recurs contra la llei de règim econòmic matrimonial s’uneix el recurs contra la llei valenciana de custòdia compartida, del 2011, i la llei d’unions de fet, del 2012, pendents encara d’una resolució del Tribunal Constitucional.