Àngel Font davant del monument de
Àngel Font davant del monument de "La mare pàtria us crida", Volgograd

L’any 2012, mentre l’ANC, amb un any i escaig de vida, ens convocava amb el multitudinari lema “Catalunya, nou Estat d’Europa”, la Cátedra “Servicios de inteligencia” de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid organitzava juntament amb la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), un Màster en Analista d’Intel·ligència, en col·laboració amb el Ministerio de la Presidencia (Soraya Saenz de Santamaria), el Ministerio de Defensa (Pedro Morenes) i el Centro Nacional de Inteligencia, segons consta en el fulletó informatiu i publicitari que es va fer per a l’ocasió.

A ningú no li estranya, kumbaiàs a part, que la política de defensa i seguretat és el pal de paller de qualsevol Estat, des de la Veneçuela bolivariana del militar Hugo Chávez fins a estats tan petits com Luxemburg, Islàndia o Andorra, país, aquest darrer, que té dos Estats amb dues diplomàcies i dues polítiques de defensa que vetllen per la seva protecció. Això tan elemental ho saben els qui han estat i seran cridats a governar l’Estat espanyol, i per això se serveixen de les nostres universitats per a captar joves que, coneixent la realitat social, territorial, política, etc. catalanes, estan disposats a servir, a qualsevol nivell, el manteniment de la unitat i la independència d’Espanya.

Ara bé, això planteja dues qüestions. En primer lloc, fins a quin punt és lícit i legítim (en uns temps que segons el discurs dominant tots els projectes polítics són legítims a casa nostra però no a casa dels altres), que les universitats catalanes serveixin l’estratègia de “seguridad nacional” espanyola? Amb el nostre pressupost? Nosaltres hem de pagar la formació dels futurs agents que dissenyaran les properes operacions psico-mediàtiques de manipulació de la voluntat democràtica catalana? En segon lloc, el sobiranisme català és conscient que val més una (1) estratègia pròpia de defensa i seguretat nacional que un manat de cinquanta (50) fulls de ruta? No cal dir que si no donem garanties en matèria de defensa comuna als nostres veïns europeus no esperem que ens reconeguin gaire aviat només per simpatia, i perquè ho fem “molt be” i bonic.

Però tornem al tema central d’aquest article. Ara és la Universitat Abat Oliba CEU -la matriculació ja està oberta- que, en col·laboració amb la Fundación de Estudios Estratégicos Internacionales, l’Instituto Español de Estudios Estratégicos del Ministerio de Defensa, el Cuerpo Nacional de Policia, entre altres, organitza un màster per a formar futurs oficials analistes d’intel·ligència, dirigit a professionals membres de les FFAAs i Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado (CFSE), entre altres. Això son fets.

És evident que qualsevol persona que tingui les mínimes nocions de les eines de què s’ha anat dotant l’Estat espanyol, de la infiltració a tots nivells dels seus operatius en els darrers quatre anys almenys (2012-2016) i la fiscalització dels nostres mitjans, entitats i partits catalanistes, per posar tres exemples, els està donant resultats electorals, elecció rera elecció. Recordem el famós 48% de vot independentista el passat 27-S amb empreses com INDRA i CORREOS controlant el processament i tractament del cens, dades electorals i vots. Després el govern de torn a Madrid ho administra, estigui o no en funcions, junt amb el braç jurídic i la hisenda de l’Estat. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) prou que ho sap el que li han costat les inspeccions fiscals i les multes que paga obedientment a Hacienda, que de moment, encara som tots i totes.

COMPARTIR
Article anteriorAcord d’agermanament entre l’ANC, ASM I PDAD
Article següentRèquiem pel Born
Àngel Font
Lleida, 1971. Emprenedor, autònom, vinculat al comerç de proximitat del ram de l'alimentació. Militant en l'independentisme a Ponent des de 1990 a les JERC, ERC, l'Esquerra Independentista i més tard a Reagrupament. Actiu a les xarxes socials, ha col.laborat amb l'ANC fins a l'actualitat. Temes d'interès: intel·ligència, defensa i geopolítica. Defensor de la via unilateral i diplomàtica perquè Catalunya esdevingui un estat independent.