Segons informa la Plataforma per la Llengua aquest mes d’abril el ciutadà A.M.S., d’origen brasiler i que des de fa deu anys viu a Catalunya i fa feina en tasques altament qualificades com a consultor empresarial, li ha estat denegada la ‘nacionalitat’ en haver fet l’examen en català. A.M.S. parla perfectament el català i el castellà però va decidir contestar les preguntes de l’examen en català. Tot i que les autoritats justifiquen que li manquen també reconeixements sobre les institucions espanyoles, una de les raons és que «escribe y lee con dificultad la lengua española».

L’Estat espanyol és un cas excepcional dins les democràcies amb llengües de les dimensions i percentatges del català. En tots els casos les diverses llengües del territori comparables al català són plenament vàlides per obtenir la nacionalitat. Així passa a Suïssa, Bèlgica, Finlàndia, Canadà… Fins i tot a la Gran Bretanya des del 1981, per la llei britànica de nacionalitat, s’hi pot accedir a partir dels coneixements d’una de les llengües pròpies del país com el gaèlic escocès o el gal·lès sense necessitat de saber anglès.

Cal recordar que el 15 d’octubre de 2015 va entrar en vigor la llei que regula l’obtenció de la nacionalitat. Aquesta llei exigeix el castellà com a única llengua indispensable per a l’obtenció de la nacionalitat espanyola en un clar tracte despectiu vers les altres llengües pròpies de l’Estat. Res de nou.