La figura d’Otegui es imprescindible per entendre el procés de pau engegat a Euskalerria, quan al 2006 Arnaldo al velodrom d’Anoeta va fer una aposta valenta per la fi de la violència i una sortida digna a l’organització armada basca i els presoners polítics que farcien les presons.
El 2000 ja es flairajava els nous temps de canvis profunds en les societats europeas. Terra Lliure pràcticament havia deixat la lluita armada i apostava fermament cap un moviment social polític que pogués dur el poble cap a la llibertat enmirallats en les passes del Sein Fein i l’IRA.
El cas basc, més complex, encara hauria d’esperar uns anys a l’abandó definitiu de la lluita armada. Tot i que començaven a veure el contratemps que representava ETA en la vertebració política de l’esquerra abertzale, afloraven dissidències dins del món abertzale que a poc a poc anaven veient la necessitat d’optar per una sortida pactada amb l’estat de la violència política. La kale borroka – tan important als anys 70, 80 i mitjans del 90 per la vertebració dels joves Jarrai – començava a fer més nosa que servei durant el 2000.
Era palesa la derrota militar de ETA(m) i calia reconduir d’immediat l’esquerra abertzale cap al lideratge polític. Aquí rau la valentia i la visió de futur d’Arnaldo Otegui en el seu discurs a Anoeta. Veient el clar lideratge d’Otegui, l’Estat Espanyol decideix tallar d’arrel qualsevol redreçament i empresona la cúpula abertzale, tan la política com la sindical. Com sempre, i contràriament al que es pensava, converteixen Otegui en un màrtir.
Val a dir que, temporalment, sí que va fer mal la decapitació de la cúpula abertzale; mai a Euskadi havien quedat els abertzales tan malmesos àdhuc amb la irrupció de l’esquerra espanyola amb Podemos, que perillosament han desplaçat els abertzales del poder també mediàtic que tenien. El desconcert i la manca clara de lideratge de l’esquerra abertzale els ha fet madurar internament. Per això la sortida d’Otegui de la presó com un autèntic heroi, un gudari i el gran líder que, només amb la seva sortida, ha fet trontollar tots els plantejaments estatals pel País Basc, atemoreix, i molt, al govern espanyol.
El fenomen Otegui ha injectat moral de victòria i optimisme a l’esquerra abertzale que es veu redreçada i prou forta, àdhuc per guanyar les eleccions al País Basc, i de retruc, als catalans ens beneficiarà en ajudar-nos a respirar contra Espanya donat que hom preveu una nova i potent sortida de Bildu i un altre front potent independentista que tal i com està Espanya d’immersa en les seves lluites internes pel poder és i ha de ser clau per menar la nostra victòria.
El majestuós discurs d’Otegui de dissabte 5 de març de 2016, dóna una potent injecció de moral -no només al món abertzale- i també un cop de mà ferm i decidit com mai abans al moviment d’alliberament nacional català i, de retop, un seriós avís a l’esquerra radical.
