Tenim una majoria absoluta estable al Parlament i al carrer en favor de la nostra llibertat, estudis econòmics d’arreu on se’ns diu que un estat català no només és viable dins o fora de la Unió Europea, sinó que al damunt seriem una de les repúbliques més riques d’Europa. Malgrat les amenaces espanyoles, les exportacions creixen any rere any i indústries estrangeres aposten per obrir empreses a Catalunya, etc., etc., etc. Tot i això, hom escolta tertúlies i llegeix escrits als mitjans on tot i lloar el gran moment que viu l’independentisme, semblen voler transmetre que encara no estem preparats per a la independència.
Durant les dècades seixanta, setanta i vuitanta del segle passat l’independentisme actiu no nomès era minoritari i de portes endins, sinó que era perseguit i reprimit. Molts companys hi varen deixar la vida o anys de tortura i pressó. Mai vaig sentir dir des de les nostres pròpies files que no estàvem preparats, ans al contrari. Militàvem en la clandestinitat i la lluita, i ens consideràvem sobradament preparats per assolir la llibertat. Àdhuc era el pensament de les diferents organitzacions que venien del Front Nacional de Catalunya als anys quaranta, com el Front d’Alliberament de Catalunya (FAC), l’Exèrcit Popular Català (EPOCA), l’Exèrcit d’Alliberament Català (EAC) i Terra Lliure (TLL).
Tot i la mort de lluitadors, la repressió i la presó, fou l’entusiasme i el suport a les mobilitzacions al carrer en favor dels empresonats i de la seva llibertat la llavor que va dur a terme la collita actual.
Les magnífiques mobilitzacions del poble català als darrers anys seguint les consignes de les organitzacions populars de la societat civil, ÒMNIUM, ANC i SÚMATE així ho demostren. Aquestes manifestacions han fet possible que pacíficament s’hagi posat el nom de Catalunya al món. El poble ha demostrat i demostra que està més que preparat per proclamar unilateralment la nostra llibertat.
Potser són les organitzacions polítiques i el caïnisme dels polítics els qui no estan preparats i no veuen mès enllà de llurs poltrones i sigles, aflorant-els-hi un reguitzell de pors a perdre llur pretesa superioritat moral front un poble, que ja els ha superat i que malgrat els partits sabrà caminar sense por vers la llibertat. Aquest poble està sobradament preparat per assolir llurs ideals i anhels tants anys segrestats per Espanya i per les pors d’uns dirigents polítics que s’han vist del tot superats pel poble.
Ull viu!!! Ara ja no és hora de marejar la perdiu ni de discursos grandiloqüents carregats de fum.
Ens dirigim sobradament preparats cap a la nostra llibertat i això ja no hi ha qui ho aturi. Donec perficiam.
