El dilluns 29 de febrer la CUP i Catalunya sí que es Pot han mantingut una sèrie de retrets mutus. Al matí, els membres parlamentaris de la CUP-CC han enviat una carta a CSQP on afirmaven  “Posant-nos en antecedents. Som conscients de la complexitat de l’escenari polític obert després de les eleccions del 27-S i només des d’aquesta perspectiva podem entendre l’absència total de comunicació formal entre els nostres grups parlamentaris durant els mesos posteriors a les eleccions, malgrat les nostres peticions formals de trobada i que no vau voler que es produís fins després de la investidura fallida d’Artur Mas. Tanmateix sabeu, perquè ho hem parlat amb moltes de vosaltres per separat i informalment, que des de l’endemà de les eleccions nosaltres hem entès com una prioritat política fer-vos partíceps del procés polític que vivim en aquest moment històric a Catalunya. Per nosaltres es fa encara més difícil el procés de construcció de la República Catalana sense la part de l’esquerra d’aquest país que vosaltres representeu. Per això, en tot moment hem intentat construir, de la millor manera que hem sabut i de forma sempre honesta i de cara, una complicitat política amb vosaltres posant en el centre del debat imaginaris i relats que compartim, forçant situacions que en algun moment poden haver tingut lectures absurdes, però des de la convicció de la fermesa de la fraternitat de l’esquerra i de l’anàlisi compartida que l’emergència social que viu aquest país demana d’una transformació absolutament urgent. Són exemples explícits d’aquest objectiu la referència al “procés constituent no subordinat” de la declaració del 9-N, els annexos socials i de defensa dels serveis públics de la declaració i la votació separada de tots els seus punts, convençuts com estàvem –i estem- de l’existència d’importants horitzons polítics comuns entre nosaltres.”

I continua “Ara, quan ja no us trobàveu lligats als interessos electorals espanyols, confiàvem en l’obertura d’una nova etapa entre els nostres grups parlamentaris. Malauradament, els esdeveniments parlamentaris i mediàtics dels últims dies ens presenten una estratègia clara per part d’alguns membres del vostre grup parlamentari i de portaveus d’ICV d’atac a la CUP-Crida Constituent amb l’objectiu de fer “evidenciar contradiccions” en la nostra organització política. […] Nosaltres no us hem vist mai com a enemics polítics ni com a objectiu a abatre, ni tan sols com a rivals, simplement perquè és evident que formulem propostes polítiques ben diferents. Per això ens resulta especialment decebedora la fórmula que heu triat per relacionar-vos amb nosaltres i aquesta sensació de linxament a les xarxes i al propi Parlament que estem sentint sobre nosaltres aquests dies; tot això pot donar quatre vots però no servirà perquè la nostra gent visqui millor ni servirà tampoc perquè les persones que lluiten se sentin més recolzades ni empoderades.”

La carta finalitza “És evident que llegim de forma diferent el moment històric que viu aquest país. Per nosaltres és una autèntica oportunitat per canviar-ho tot en el procés de construcció de la República catalana; vosaltres preferiu esperar. No passa res. Però en el mentrestant que tenim al davant, us proposem treballar colze a colze en la construcció d’alternatives, en la resposta que ens cal donar al procés que viu el país, i sobretot de dics de contenció del capitalisme salvatge que castiga el nostre país i la seva gent.”

La resposta no ha trigat a fer-se esperar. Així, al migdia, la diputada de CSQP i portaveu d’ICV, Marta Rivas, ha manifestat en roda de premsa que “evidentment que discrepem amb ells pel seu suport a les polítiques de dretes: els cupaires estan donant suport a Junts pel Sí (JxSí), han fet president un dirigent de CDC i estan pactant sobre ATLL o els pressupostos.” Malgrat tot ha manifestat la voluntat de “mantenir la mà estesa amb la CUP”.