Òmnium Cultural ha atorgat el 48è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a l’escriptora Maria-Antònia Oliver i Cabrer, per la seva «variada producció literària amb la voluntat de normalitzar la literatura catalana» i pel seu «compromís amb la llengua i el país». El jurat destaca l’obra d’Oliver en els camps de la novel·la, la narrativa, la traducció, el guionatge de ràdio i televisió o el periodisme, que «ha fet de la lectura en català un fet normal, per crear i fer arribar a amplis sectors de públic una llengua amiga i propicia a qualsevol registre de llenguatge».

El veredicte s’ha donat a conèixer avui al migdia a la seu nacional d’Òmnium. El seu president, Jordi Cuixart, ha destacat que Oliver «representa el servei a la cultura catalana i alhora el compromís social, feminista i amb els Països Catalans». «Des de la seva condició de mallorquina, Oliver reflecteix la voluntat per compartir amb totes les cultures del món la nostra cultura i la manera de fer», ha afegit.

Lluïsa Julià, representant del jurat, ha glossat Oliver per «iniciar gèneres narratius gairebé absents de la literatura catalana, com la novel·la negra i detectivesca, amb temes candents, com l’especulació, els negocis bruts o la violència de gènere, presentats en un nou model lingüístic dúctil i pròxim als registres orals i de carrer, col·loquials, així com la ciència ficció o la novel·la eròtica». També ha destacat la traducció al català d’obres d’Italo Calvino, Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert L. Stevenson o Herman MelvilleM; d’obres de referència com Moby Dick o Les aventures de Tom Sawyer.

«Després de quinze anys sense escriure, aquest premi ha estat una injecció amb vena de pa amb oli amb tomàquet i olives. Més aviat o més tard espero poder tenir una obra meva a les llibreries» ha destacat Maria-Antònia Oliver en el seu agraïment pel reconeixement.

«Les dones som el 51% de la humanitat, així que hi hauria d’haver tantes dones com homes amb el Premi d’Honor. Encara no hem arribat a la normalitat. Les dones hem d’escriure», ha reivindicat. «Espero que l’empenta de Catalunya per tenir un Estat propi arribi també a les Illes i al País Valencià, si bé anem una mica més retrasats. Catalunya és un gran mirall per a nosaltres i estic convençuda que veuré la seva independència. La dels Països Catalans no ho crec, però lluitaré per ella», també ha dit sobre el moment polític.