El diumenge 7 de febrer del 2016 el Parlament algerià va aprovar una esmena constitucional que atorga a la llengua amaziga l’estatus de llengua oficial i malda per la creació d’una Acadèmia de la Llengua Amaziga que pugui fixar una norma lingüística. La mesura ha estat més que controvertida: l’àrab continuarà essent l’única llengua oficial de l’Estat.
Veiem una breu cronologia de l’amazic modern: L’any 1995 es va començar a ensenyar en algunes escoles; el 1996, va ser reconegut en la nova Constitució com a part integrant de la identitat nacional, juntament amb l’islam i l’arabisme; el 2002, després de sagnants disturbis a la Cabília que van causar 126 morts, va ser reconegut com a segona “llengua materna”; i el 2009, es va llançar una cadena de televisió amb programes en llengua amaziga.
Però més de 20 anys després de la creació de l’Alt Comissionat de l’Amaziguitat, el seu ensenyament només és possible en 22 dels 48 departaments i el nombre estimat d’alumnes és de 277.176 enfront dels més de 10 milions d’estudiants al país.
Segons Hend Sadi, un militant històric amazic, la nova Constitució hauria d’instaurar “la paritat de les llengües àrab i amaziga per acabar amb un cisma […] el text constitucional reflecteix una aberrant jerarquia que manté l’amazic en una dimensió d’estigma lingüístic”.
Entre tant, estarem amatents a la política que desenvolupa l’acadèmia quant a la controvèrsia entre els partidaris dels caràcters berbers (autenticitat), llatins (universalitat) o àrabs (islamitat).
